Arc de Cabanes

Home
/
Arc de Cabanes

Arc de Cabanes

.
Vista general
.

Arc de Cabanes

Cabanes País Valencià / Comunitat Valenciana Espai Cultural

Sobre

L’Arc de Cabanes, un monument capdavanter de l’Imperi Romà que encara amaga moltes incògnites.

Localitzat en un pla al qual dóna nom, el Pla de l’Arc, s’alça l’arc romà de Cabanes, situat al costat de la Via Augusta, que travessa el pla amb un traçat rectilini de més de huit quilòmetres seguint el corredor prelitoral de Sant Mateu. El camí de Vistabella, que fins a 1873 passava per davall del monument, i la calçada romana es creuen al costat d’ell.

L’arc és un dels monuments romans més rellevants del patrimoni arqueològic valencià. Encara que no se sap amb seguretat la funció que va exercir, una de les hipòtesis data la seua construcció en el segle II a.n.e. i apunta al fet que es tracta d’un monument honorífic-funerari de caràcter privat, possiblement erigit per la família del propietari de la vila al costat de la qual estava situat.

Arco Romano De Cabanes / Castelló / Spain
by AD&D 4D
on Sketchfab

En 1789 es va trobar en la seua rodalia una inscripció funerària que havia d’estar relacionada amb aqueixa vila. Altres autors, per contra, sostenen que la seua funció va poder ser honorífica, tal vegada commemorativa d’un esdeveniment bèl·lic, o bé va servir com a arc territorial.
Estructura d’arc triomfal de set metres d’altura
Tenia l’estructura d’un arc triomfal, però actualment només es conserven la rosca1 i les dues pilastras2 i falta tot el entablamento3. El seu luz4 és de 4 metres i la part conservada aconsegueix els 5,80 metres d’altura, encara que a l’origen arribava a més de 7 metres.

L’Arc de Cabanes presenta unes línies senzilles i proporcionades, amb un desenvolupament ornamental limitat a les bases i impostas5 mitjançant motlures simples. Les seues característiques arquitectòniques peculiars podrien deure’s a la falta de recursos disponibles per a la seua execució. Això va obligar als seus promotors a decisions arquitectòniques senzilles, allunyades de les utilitzades en els grans arcs monumentals, i pròximes, en canvi, a les empleades en arcs de menor categoria o que formaven part de conjunts arquitectònics més amplis.

Grans blocs de pedra calcària

Per a la seua construcció es van emprar blocs de pedra calcària del terreny, possiblement de la pròxima muntanya de Gaidó. L’aparell és de “opus quadratum6, obra de cadirat amb blocs de grans proporcions lligats amb argamassa, disposats de dret i través en les pilastres. Com la major part dels arcs romans, la rosca manca de clave7. Els blocs de pedra emprats en la construcció es llauraven allí mateix amb picoletas, maces i cisells, i s’elevaven amb ajuda d’una cabria. Bastides de fusta permetien la circulació dels obrers, que empraven una cimbra9 per a sostindre les dovelas10 durant el muntatge de la rosca. Per damunt d’aquesta s’alçava l’entaulament, que estava rematat per una cornisa.

Els especialistes daten la seua construcció en el segle II a.n.e. però es desconeix la funció que va exercir

A causa de la falta de qualsevol mena de protecció, el monument va patir actes de vandalisme, com pintades i furt de carreus. En el Pou de la Roca, un paratge situat a uns 200 metres, es conservaven tres d’aquestes peces, dues motlurades i una sense decoració, pertanyents a l’entaulament, que van ser buidades per a ser emprades com a abeuradors del bestiar i hui es custodien en magatzems municipals. Així mateix, en la façana d’una casa del Carrer Nou de Cabanes, que correspon a una antiga torre de la muralla del segle XVII, es conserva un ampli conjunt de carreus, probablement d’idèntica procedència.

Abans d’iniciar el projecte de restauració de l’Arc de Cabanes, per a conéixer l’estat de la fonamentació i l’estabilitat del monument es van realitzar sondejos de control entre desembre 1994 i gener 1995. El primer va interessar una zona a 5 metres de l’arc (seguint el seu eix longitudinal cap al nord).

El fet de trobar-se al costat d’un assentament de l’època indica que podria tractar-se d’un monument honorífic-funerari de caràcter privat

Es va realitzar una rasa de 2 m. × 1,5 m., que va aconseguir una profunditat de 0,74 cm., amb resultats escassos. El segon es va practicar al voltant de la pilastra nord amb la finalitat de conéixer els seus fonaments. En el costat sud va ser trobat material fonamental per a contribuir a determinar la datació de la construcció del monument. A més, es va poder documentar i reconstruir amb detall el procés de fonamentació originari.

Claus de ferro

La primera dada ressenyable d’aquests sondejos és que de les quatre cares, només la sud va quedar lliure de ser remoguda quan en 1873 es van realitzar les primeres obres de protecció del monument. Aqueixa cara ha sigut l’única interessant des d’un punt de vista estratigràfic. Allí es van trobar 17 claus de ferro, d’entre 4 i 10,50 centímetres de longitud, que possiblement degueren formar part de les estructures de fusta relacionades amb l’alçament del monument, les bastides o la mateixa cintra.

De l’estructura original només es conserven la rosca i les dues pilastres, i falta l’entaulament o part superior del monument

En canvi, hi ha tot tipus de detalls sobre la fonamentació de la pilastra gràcies a l’excavació dels seus quatre flancs. Així, es va excavar una cubeta fins a la roca mare, colmatada11 per tres capes de pedra de mitjana grandària i, entre elles, dos llits de morter, per a rematar amb una altra més irregular de pedres de menor grandària i morter sobre la qual descansen els blocs que queden a la vista.

Escut de Vilafamés gravat

Una de les pilastres té gravat l’escut de la població de Vilafamés, que ja esmenta l’arqueòleg Antonio Valcárcel a la fi del segle XVIII. La seua presència pot explicar-se perquè l’arc es va utilitzar com a fita per a la delimitació dels termes municipals de Cabanes i Vilafamés.

Escut de Vilafamés esculpit en l’Arc Romà de Cabanes

Per tot això, l’arc romà de Cabanes té una gran importància històrica com a testimoniatge d’una època, per la seua situació al costat de la Via Augusta i la seua possible relació amb la vila romana edificada en les seues proximitats. La seua estructura arquitectònica peculiar és probablement deguda a la falta de recursos disponibles, fet que va obligar a construir un monument de reduïdes proporcions i escassa decoració. De fet, l’Arc de Cabanes està relacionat amb altres monuments valencians com, per exemple, l’Arc de Llíria, que mostra idèntic esquema, mesures i perfil de la motlura de la base.

1Rosca: faixa de material que, sola o amb altres concèntriques, forma un arc o volta.
2 Pilastra: columna de secció quadrangular.
3 Entaulament: conjunt de motlures que corona un edifici.
4 Llum: distància horitzontal entre els suports d’un arc.
5 Imposta: filada de carreus una mica voladissa sobre la qual va assegut un arc.
6 Opus quadratum: sistema constructiu de l’Antiga Roma en el qual carreus de pedra de la mateixa altura s’establien en filades paral·leles regulars, sovint sense l’ús de morter.
7 Clau: pedra central i més elevada amb què es tanca l’arc o la volta.
8 Cabria: màquina per a alçar pesos, l’armadura dels quals consisteix en dues bigues assemblades en angle agut, mantingudes per una altra que forma trípode amb elles, o bé per una o diverses amarres.
9 Cintra: armadura que sosté un arc o una altra estructura durant la seua construcció.
10 Dovella: pedra llaurada en forma de tascó, per a formar arcs o voltes.
11 Reblir: emplenar una hondonada mitjançant procediments artificials