Ermita Fortificada d’Albalat

Home
/
Ermita Fortificada d’Albalat

Ermita Fortificada d'Albalat

.
Vista general
.

Ermita Fortificada d'Albalat

Cabanes País Valencià / Comunitat Valenciana Espai Cultural

Sobre

Situat en el turó sobre l’església del mateix nom, és una fortalesa enterament construïda pels Bisbes de Tortosa a la fi del segle XIII, probablement per a fomentar la repoblació d’aquestes terres.

Destaca la parteix sud del recinte on hi ha un doble cinturó emmurallat, la part interna del qual es troba en millor estat de conservació, en contrast amb el pitjor estat l’exterior. En la vessant nord del turó hi ha una torre i cortines emmerletades. El conjunt està construït en maçoneria, sillarejo amb angles de cadirat.

El castell degué ser abandonat al mateix temps que el seu veí castell de Miravet, a principis del segle XVI.

Actualment és considerada, per declaració genèrica, Bé d’Interés Cultural, presentant número d’anotació ministerial: R-I-51-0011335, i data d’anotació 30 de març de 2005, segons consta en la Direcció General de Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana.

Història
Cabanes és un municipi de gran història, ja que a causa de la seua ubicació, a uns 300 metres d’altitud aproximadament, i situada estratègicament entre el Maestrat i la costa, es convertia en una zona de poblament idònia. Potser per això, es compta amb proves d’haver existit població en la zona, des d’èpoques remotes, possiblement des del Neolític. Tot això fa que en ella es puguen trobar restes arquitectòniques del pas de moltes i diferents formes de poblament, des de prehistòrics als més recents, passant per romans, àrabs, medievals, contemporanis…

L’ermita d’Albalat dels Ànecs, es troba als peus del castell d’Albalat dels Ànecs, i com ocorria amb aquest, l’ermita estava dins de la demarcació del castell de Miravet (Cabanes).

En aquest lloc, que és conegut com a Ribera de Cabanes, es trobava antigament poblat d’Albalat dels Ànecs, que va ser independent fins a mitjan segle XVI. Es trobava situat a uns 12 quilòmetres de la capital municipal, Cabanes, i molt pròxim a l’autovia a Barcelona. Actualment, un camí condueix al seu emplaçament entre els quilómetros 95 i 96 de la N-340.

Quan es va procedir a la seua construcció, possiblement en el segle XIII, després de la reconquesta de la zona per Jaume I d’Aragó, es va dedicar a La nostra Senyora de l’Asumpció o Santa María.

Més tard, quan es produeixen constants i cada vegada més importants incursions i atacs per mar de corsaris barbarescos, es va veure la necessitat de fortificar l’edifici, reforçant les seues defenses. Aquestes obres es degueren dur a terme entre els segles XIV i XV, quan, simultàniament, s’alcen torres defensives i de vigilància per tota la zona, tant en el pla com en la costa.

Algunes d’aquestes construccions perviuen encara en la Ribera de Cabanes, les quals són visibles des del castell i des de l’església, i d’entre les quals es pot destacar l’anomenada Torre de la Sal.

És així com l’ermita inicial es transforma en una ermita fortificada.

Es tracta d’una ermita que en principi presentava les característiques pròpies de la mena de temples senzills del període: tenia una sola nau de reduïdes dimensions, amb arcs fajones apuntats i el sostre, de dues aigües, era de fusta.

Pot afirmar-se que el seu aspecte és més de fortalesa que de temple religiós, presentant com a elements defensius forts murs emmerletats amb troneres per a les saetas, i pot contemplar-se un absis semicircular que es prolonga en altura fins a formar una torrassa; a més de tindre annexes, dependències per al cos de guàrdia i vigilància.

Aquesta torre presenta com a sostre una terrassa emmerletada. Interiorment té aspecte d’absis pentagonal pel que fa a la volta, que sustenta les seues nervadures de pedra sobre tosques mènsules. La seua menor amplària respecte a la nau i el trobar-se descentrada, va permetre comptar amb suficient espai per a la construcció d’una escala i eventual ximenera. Això dóna a l’edifici unes peculiaritats que tipifiquen el seu aspecte exterior i interior com a exemplar únic, dins d’aquesta mena d’arquitectura pel litoral.

Quan es va fortificar es va alçar un sobre mur exterior, que arribava fins a la part alta de les antigues teulades, fet que van aprofitar per a la seua transformació en terrassa emmerletada. Des de l’interior es duu a terme l’alçament d’un altre sobre mur, a nivell dels pilars i arcs de la construcció primitiva, permetent d’aquesta manera que quedaren visibles, la qual cosa mostrava el treball de pedra i les impostes motlurades. La nau que presenta quatre trams, està voltada, amb una volta de canó apuntada que es troba sostinguda per tres arcs ogivals; per part seua, el presbiteri que és semicircular, es cobreix amb volta d’ogives. Presenta una xicoteta sagristia en la qual una estreta escala de caragol permet pujar fins a la terrassa de la torre. També és destacable l’escala per al cor, d’una sola peça i similar a la de l’Església Arxiprestal de Morella.

La fàbrica és de pedra llaurada en part, encara que els seus murs són de maçoneria. Són apreciables els afegits i les reformes que ha anat patint al llarg del temps, alguna d’elles bastant recents.

S’aprecien senyals que permeten aventurar que en un temps va existir un pòrtic lateral, en la part que donava al castell. Presenta moltes espitlleres la qual cosa reforça el seu caràcter defensiu i el seu ús militar.

A conseqüència del seu abandó, va acabar caient-se part de la seua estructura, fonamentalment la façana, la torrassa absis i amb ell l’escala ximenera. En 1981 es va iniciar una restauració que va permetre consolidar i tractar l’interior i l’exterior de tots els seus murs. Per a la reconstrucció del mur de la façana es van utilitzar els mateixos materials que en la seua primera edificació, ja que es trobaven conservats al peu de les ruïnes, la qual cosa va permetre recuperar, per exemple, les pedres de la portada amb la seua dovelaje.

L’any 2006 va començar a utilitzar-se amb finalitats turístics, per a això es va situar en el seu interior el museu Fortificacions de Cabanes.