Grup Carraixet

Home
/
Grup Carraixet

Grup Carraixet

.
Vista general
.

Grup Carraixet

Tavernes Blanques País Valencià / Comunitat Valenciana Empresa

Sobre

El grup va nàixer el 1972 fruit d’una rondalla que dirigeix Lleonard Giner i Mur.^[3] Destaquen membres com Rafa Arnal que impregnà de valencianisme les lletres i música del grup. En aquestos primers anys, Carraixet pren contacte amb altres formacions i músics de la Nova Cançó com l’Equip Valencià de Folk, Manolo Miralles, Enric Ortega, els Sols de Sueca (que més tard formarien el grup Al Tall), els Pavesos amb Joan Monleon al capdavant, Rafael Sena…

A la primera actuació, la formació es presenta com “Carraixet 72” el 27 de febrer de 1972 a la Sala d’Actes de l’Escola de Mestres Enginyers de Castelló de la Plana. Des d’aquest moment se succeirien les actuacions arreu del País Valencià, la majoria d’elles sense permís del Govern Franquista.

Les dificultats obliguen a dissoldre el grup l’estiu de 1973. El líder del grup (Lleonard Giner), acompanyat de la seua filla (Mª Carme Giner) i un altre membre del grup (Pepín), passen a formar part del reformat grup dels Pavesos. Altres formarien un grup de teatre i altres es dedicarien a l’activisme polític.

És al si de la formació de Monleon quan es crea els “Mini-Pavesos” format per Pepin i Lleonard i els fills d’aquest darrer (de curta edat tots ells). Aquesta formació es consolida per a assolir la separació i la formació dels “Mini d’Alboraia”. El nou grup aconsegueix grans èxits com els premis al I Festival de la Nova Cançó al País Valencià i comença una fructuosa col·laboració amb els programa radiofònic “De dalt a Baix” de l’activista Toni Mestre.

Per l’any 1975, Lleonard Giner, vertadera ànima matter de la formació planteja una reestructuració del grup amb la incorporació d’antics membres de la primitiva “Carraixet 74” com Rafa Arnal. Amb aquesta reestructuració es decideix tornar al nom que varen prendre des d’un principi. A partir d’ara es coneixeran com a Carraixet, nom del barranc que estructura la seua comarca natal (Horta Nord).

Carraixet prendrà importància al moviment musical de la Nova Cançó de manera gradual. La implicació del grup en els canvis socials i polítics que esdevenen a partir de la segona meitat de la dècada dels 70 del segle xx amb la recuperació cultural i lingüística al País Valencià formaria part de la personalitat de Carraixet. Tant és així que foren víctimes de la violència política que en aquells moments es visqueren amb l’atemptat frustrat de l’extrema dreta que col·locaren artefactes explosius als baixos de la furgona del grup.

L’any 1977 significa una revolució en la instrumentació del grup, tradicionalment format per instruments de corda. En aquell any comencen a introduir-se els instruments de vent que amplien les possibilitats musicals de Carraixet. Així és com inclouen al seu repertori una innovadora adaptació del pasdoble Paquito el Xocolater, tradicionalment interpretat per bandes de música. Aquest treball apareixerà al segon disc del grup (Entre col i col, …lletuga), el 1979. El primer disc, Beure, cantar i ballar., gravat pel grup el gener de 1978,^[3] inclou cançons tradicionals de l’Horta de València.

El 1983 es produeix una nova incorporació al grup, Vanessa, la filla menor de Lleonard. Durant els anys següents, Carraixet centrarà la seua activitat en la col·laboració amb altres artistes, no sempre musicals. Amb representacions teatrals, bandes sonores per a pel·lícules, homenatge a Vicent Andrés Estellés, televisió, col·leccions especials per a periòdics (Especial Pasqua per a Levante-EMV) o altres cantants (Paco Muñoz, Lluís Miquel, Al Tall, Miquel Gil o Ovidi Montllor) i altres actuacions a festivals, aplecs i altres esdeveniments de la geografia valenciana i catalana, inclús internacional (Perpinyà, França).

Una altra incorporació destacable és la de Rafa Arnal (fill del qui va ser cofundador de Carraixet) l’any 2000. Però l’esdeveniment que més ha marcat aquest grup en els darrers anys, ha sigut la desgraciada mort del fundador i líder de Carraixet, Lleonard Giner, l’any 2005.