La Moleta dels Frares

Un enclavament estratègic en les comunicacions entre el Mediterrani i el delta de l’Ebre
La Moleta dels Frares és un jaciment situat a 2 km de la localitat de Forcall, a la comarca dels Ports. S’assentisca en un xicotet queixal situat sobre el riu Cantavieja, a uns 895 m d’altitud, envoltada per escarpaments que la doten d’una defensa natural. Amb una superfície pròxima a les 8 ha, és un dels assentaments més grans de les comarques castellonenques que va ser ocupat des de l’Edat del Bronze fins al període andalusí. Entre els segles I i III d.n.e. va albergar l’única ciutat romana coneguda en les nostres terres. Per la seua situació al costat d’una cruïlla fluvial, va anar també un important nus de comunicacions pel qual passava un camí esmentat pels itineraris antics que des de la Via Augusta es dirigia fins a Caesaraugusta.

Les primeres notícies sobre La Moleta són de l’any 1876 quan Nicolás Ferrer i Julve, catedràtic de medicina de la Universitat de València i aficionat a l’arqueologia, va publicar en la premsa valenciana la notícia del descobriment d’una ciutat romana que llavors es va identificar amb Bisgargis. Aquesta atribució es va mantindre durant un segle fins que en 1977 l’investigador alemany G. Alfoeldy va reinterpretar una inscripció romana conservada a Morella (link): un altar dedicat a Júpiter l’any 212 d.n.e. per la salvació de l’emperador Caracalla, que va ser erigit per la res publica leserensis. Així doncs, Lesera degué ser una població privilegiada amb l’estatut municipal en època de l’emperador Augusto, que es va mantindre activa almenys fins a principis del segle III d.n.e. Al costat d’aquesta font epigràfica, el seu topònim també apareix esmentat en la Geografia que Claudio Ptolemeu va redactar cap a mitjan segle II d.n.e.

La Moleta té una forma estreta i allargada i està constituïda per dues plataformes superposades. Encara que la ciutat romana es troba bastant arrasada, encara poden veure’s nombroses restes disperses per quasi tota la seua superfície. Degué ser un enclavament dotat de totes les infraestructures pròpies de la seua categoria, com una muralla, el fòrum, el temple, la basílica i la cúria, el mercat, unes termes, etc. Entre les restes conservades es troben diversos llenços de muralla i la porta d’accés en el seu costat aquest, un gran mur de contenció que possiblement correspon al fòrum, una casa que ha sigut excavada, restes d’altres habitatges i nombroses construccions de funció indeterminada.
Enrique Pla Ballester va realitzar les primeres excavacions l’any 1960. Va obrir tres sondejos en diferents zones del jaciment, gràcies als quals es va comprovar el seu estat de conservació i es van conéixer els principals períodes d’ocupació. El primer es va realitzar en la zona sud de la plataforma superior, on es va trobar una habitació de planta rectangular (8,5 x 2,7 m) orientada cap a l’est. En l’extrem nord d’aquesta mateixa plataforma es va descobrir part de la casa ja esmentada i, finalment, en la zona nord de la plataforma inferior, un tercer sondeig va permetre descobrir una completa seqüència estratigràfica que comprén des de la Primera Edat del Ferro fins al segle III d.n.e.
Enclavament en el qual es conserven llenços de la muralla, la porta d’accés, restes d’habitatges i altres construccions de funció indeterminada

La Moleta va ser declarada Bé d’Interés Cultural l’any 1998 i en 2001 es van reprendre les excavacions finançades per la Generalitat i l’Ajuntament de Forcall, que van ser realitzades per un equip de la Universitat de València dirigit pel professor Ferran Arasa. Entre enguany i 2005 es va acabar d’excavar la domus1 parcialment descoberta en 1960. En ella es van identificar quatre fases constructives: en la primera, de caràcter artesanal, es va identificar un forn metal·lúrgic. Les tres següents corresponen a una casa de 120 m² que –en tres fases consecutives– va estar ocupada des d’època d’Augusto fins a mitjan segle II d.n.e.
Amb posterioritat, i fins a 2009, els treballs van prosseguir en la zona nord de la plataforma inferior —on es pressuposa que estava situat el fòrum de la ciutat—. Finalment, l’any 2015 es va iniciar una nova campanya finançada per la Mancomunitat Comarcal dels Ports en aquesta mateixa zona i en 2017 es van dur a terme treballs de restauració en la zona de la porta i en un llenç de muralla pròxim —finançats per la Generalitat i l’Ajuntament de Forcall—.

Plataforma inferior
A la ciutat s’accedia per un camí que discorria pel vessant aquest, al costat del qual s’estenia la necròpoli. En aquest costat de la Moleta es conserven diversos llenços del recinte emmurallat i en la part central del escarpe s’obri la porta d’accés, de 2,25 m de llum. En l’extrem nord de la plataforma inferior degué estar situat el fòrum i la plaça pública de la ciutat en la qual se situaven els principals edificis civils i religiosos de Lesera. En aquesta plataforma es conserva una gran terrassa d’uns 2.500 m² que possiblement va estar ocupada pel fòrum i està dotada d’un mur de contenció de 74 m de longitud, orientat N-S i dividit en tres trams: els dels extrems nord i sud són de opus caementicium2 i tenen 1 m de gruix, mentre que el central és de opus vittatum3. En aquesta zona s’han obert diversos sondejos que han permés sumar nous indicis de la presència d’aquest gran complex arquitectònic, així com conéixer els processos de transformació que van afectar aquest sector després de la desaparició de la ciutat romana —possiblement entre el final del segle III i el principi de l’IV—.
Plataforma superior: la domus
La plataforma superior és estreta i allargada i està completament envoltada per la inferior. S’accedeix a ella per l’extrem nord, on es troben les restes de l’única domus que ha sigut completament excavada, així com restes d’altres de semblants característiques. A la fi del segle I a.n.e., durant el regnat de l’emperador Augusto, es va regularitzar una terrassa en la roca en l’excavació de la qual es van identificar tres fases constructives. En un primer moment es va construir un habitatge molt senzill amb parets de pedres travades amb fang, paviments de terra batuda i la façana orientada a l’est —on obria un porxo en el qual hi havia un xicotet forn domèstic—. Un mur paral·lel a la façana divideix la planta en dues parts, en cadascuna de les quals hi ha 3 habitacions. Aquest habitatge va ser destruït per un incendi a principis del segle I d.n.e., entre els regnats d’Augusto i Tiberi.
Lesera: municipi romà constituït en època de l’emperador Augusto
Sobre ella es va construir una altra que és poc coneguda pel seu mal estat de conservació i pot datar-se en les dècades centrals del segle I d.n.e. Sobre les seues restes es va edificar una tercera domus (cap a l’últim terç d’aquest segle) que tenia una superfície de 120 m² i les característiques típiques de l’arquitectura romana: la coberta de teules, un ampli saló-menjador (triclinium) de 49,5 m² amb funcions de representació, decorat amb pintura mural amb panells imitant el marbre i motlures d’algeps, i una cuina amb llar de rajoles ceràmiques. Cap a la primera meitat del segle II d.n.e. la casa es va abandonar i va ser buidada per a, temps després, arruïnar-se.

En el costat SOTA d’aquesta plataforma es conserven restes d’una cisterna, possiblement de caràcter privat, entre els quals destaca un mur de opus caementicium i un paviment de opus signinum4. És probable que alguns dels rebaixes en la roca —observats en diferents punts de la vora del escarpe— corresponguen a instal·lacions similars.

Restes ceràmiques, numismàtics i epigràfics
El material recuperat en les campanyes d’excavació (sobretot fragments ceràmics) ha permés conéixer les diferents fases d’ocupació del jaciment: Bronze Final-Ferro Antic (amb importacions fenícies); època ibèrica (amb importacions gregues); període ibèric final (amb importacions itàliques d’àmfores vinarias i vaixella de taula campaniense5); època altoimperial (amb importacions de ceràmica terra sigillata6 d’Itàlia, el sud de les Galias i el nord d’Àfrica —a més de la procedents de la mateixa Hispània—, i altres produccions com la ceràmica de parets fines, de cuina, àmfores de vi, oli i salaons de diferents llocs, dolia7 per a l’emmagatzematge, etc.); i finalment el període califal, del qual s’han trobat alguns fragments ceràmics i s’ha exhumat part d’una necròpoli d’inhumació amb algunes tombes que no contenien aixovar.

De l’activitat econòmica i de les relacions comercials de la ciutat i el seu territori són testimoniatge algunes monedes trobades en les excavacions que poden datar-se des de l’època republicana fins al Baix Imperi. Pel sabut fins ara, Lesera no va encunyar moneda.

D’altra banda, en La Moleta dels Frares s’han trobat quatre inscripcions de les quals es conserven només tres. Una d’elles està llaurada en jaspi de la Cinta —procedent de Tortosa—, i degué ser un pedestal o un altar dedicat a un matrimoni compost per dues importants famílies de la ciutat: la Bebia i la Papiria. Les altra tres són de caràcter funerari i estan incompletes. Una d’elles està dedicada a un membre de la família Julia —que al costat de les anteriors— degué formar part de l’elit municipal. A més, s’han trobat alguns breus textos incisos —tant ibèrics com llatins— en materials de ceràmica, pedra i metall: gots, fitxes i un anell infantil.

Va estar ocupat des de l’Edat del Bronze fins al període andalusí
A partir dels materials arqueològics recuperats en superfície podem afirmar que La Moleta dels Frares va estar ocupada almenys des de l’Edat del Bronze. Les excavacions han proporcionat ceràmica del Bronze Final-Ferro Antic i d’època ibèrica —que pot datar-se entre els segles VII-VI i I a.n.e—. Després de la conquesta romana, el oppidum8 ibèric existent degué experimentar un important desenvolupament i, al principi de l’Imperi, Lesera va ser privilegiada amb l’estatut municipal per a convertir-se en l’única ciutat existent en terres de Castelló. Malgrat el seu modest desenvolupament monumental i de les escasses mostres de luxe trobades (escultures i mosaics), la ciutat degué jugar un important paper en la gestió territorial d’una àmplia àrea situada entre la comarca dels Ports i el Baix Aragó, així com també en les comunicacions entre la Vall de l’Ebre i la zona nord de la costa valenciana. Al llarg del segle III la ciutat degué experimentar una important crisi que va culminar amb l’espoli i desmantellament del seu centre monumental. El lloc va seguir ocupat per una població residual, almenys durant els segles IV i V, i possiblement en segles posteriors fins al període andalusí.

1Domus: Habitatges urbans de les famílies d’un cert nivell econòmic.
2Opus caementicium: Tècnica de construcció que utilitzava arena, aigua i calç per a produir el ciment.
3Opus vittatum: Tècnica de construcció usada per a revestiment que empra xicotet mampuesto escairat disposat en filades.

4Opus signinum: Tècnica de construcció utilitzada per a les estructures hidràuliques que empra morter de calç i ceràmica picada.
5Cerámica campaniense: Terme utilitzat per a identificar un grup de produccions ceràmiques decorades amb vernís negre i fabricades principalment a Campània i altres regions itàliques entre finals del segle III i l’I a.n.e.
6Terra sigillata: Expressió llatina que significa «ceràmica segellada» amb la qual es denomina a una mena de ceràmica romana coberta amb un engobe de color roig brillant. Amb produccions en diferents províncies de l’Imperi, la seua cronologia general s’estén des de finals del segle I a.n.e. fins al VI.
7Dolia (plur. de Dolium): Recipient de grans proporcions, similar a una tinaja, usat per a emmagatzemar i transportar productes líquids com a oli i vi.
8Oppidum: Terme llatí que significa «plaça forta, recinte fortificat, ciutat».