Davant les imminents obres per a realitzar els parcs eòlics, durant el 2005 van començar les primeres prospeccions sistemàtiques de la zona. De manera general es va documentar l’existència del traçat fortificat, la presència d’una torre en el sector sud, les estructures associades amb el poblat i finalment, a poca distància d’aquest, un conjunt inèdit corresponent a un espai sepulcral. En 2006 es van iniciar nous treballs de recerca abastant tota l’àrea i a través de 26 sondejos manuals es va determinar el marc cronològic d’ocupació en la Lloma. Utilitzant les informacions proporcionades per la ceràmica trobada en cada sondeig així com la seua relació amb les restes muraris trobats, es van identificar dos processos de formació del poblat. El primer arranca durant el període del Ferro Antic (s.VII a.n.e.) i el segon, corresponent a la zona sud de l’assentament, durant l’època ibèrica.
La Lloma Comuna ocupa una superfície de 6.000 m² a 1.295 m d’altura a la comarca dels Ports
El sistema defensiu està delimitat a l’est i a l’oest de la Lloma Comuna per dues grans línies de muralla que protegia d’alguna manera el seu hàbitat. En alguns dels sondejos efectuats van eixir a la llum trams d’aquest perímetre i es van documentar restes d’estructures i espais residencials situats en la part interior del jaciment; altres relacionats amb la muralla i un bastió curvilini denominat Torre Sud. En el 2009, les labors arqueològiques es van centrar en la parteix sud del jaciment i van revelar un sistema urbà molt articulat i subdividit en dos sectors: un més a l’est, amb una disposició paral·lela a la muralla a la qual s’adossa i on la majoria del material trobat pertany a l’època del Ferro Antic. L’altre sector està constituït per un teixit urbà més irregular disposat entorn de la Torre Sud i en ell es van trobar restes ceràmiques de l’època ibèrica.
Les muralles
Mitjançant els sondejos i excavacions realitzades es va evidenciar el perímetre del poblat i la seua estructura defensiva. Les muralles segueixen una orientació N-S, amb amplària variable entre 2-3 metres i els murs estan realitzats de manera irregular amb lajas i pedres de diferent grandària. S’observa una certa diferència de construcció entre el parament extern i l’interior —que sembla mantindre’s en un millor estat de conservació—. L’orientació divergent dels dos llenços crea un recinte fortificat amb planta trapezoidal que es va tancant a mesura que descendeix cap al sud. En la part mitjana d’aquestes muralles s’ha detectat una xicoteta interrupció, la qual cosa podria conduir a la hipòtesi de l’existència d’un sistema d’accés de portes frontals aparentment afectat per la via pecuària que recorre el jaciment d’est a oest. Aquest fet ha sigut corroborat per la documentació de dues antemurales (just en correspondència amb aquestes obertures) construïts en el mateix moment que la muralla.
La Torre Sud
Com hem vist, en l’època ibèrica es produeix una fase de remodelació del poblat i del seu sistema defensiu cap al vessant meridional encara que es continuen aprofitant els trams del cércol com a principal forma de defensa. Van afegir una torre de planta ovalada (90 m²) amb maçoneria de gran i mitjana grandària que es distribueix en dos anells murals paral·lels. L’estudi realitzat mostra com la seua edificació es va produir en dues fases diferents. Possiblement, durant el període del Ferro Antic o en els primers moments de l’època ibèrica, es comença a alçar una Casa Torre. Posteriorment, es documenta una fase d’integració d’aquesta estructura amb la trama urbana ibèrica i la seua connexió amb el traçat sud-est de la muralla, la qual cosa confirma encara més la seua funció estratègica defensiva del control d’aquest accés. Va ser un canvi molt avantatjós que va afavorir la protecció del camí de l’entrada.
Poblat amb dues fases d’ocupació: Ferro Antic i Ibèric Ple
Aquesta tesi està corroborada per l’anàlisi del material ceràmic trobat en els diferents farciments. Es tracta principalment de fragments fets a torn i datats entre els segles V i III a.n.e. (Ibèric Ple i moment de reocupació de l’espai).
Espai de l’hàbitat
Després d’una atenta anàlisi de la distribució espacial de la zona aquest, es pot dir que l’edificació d’aquestes muralles està molt relacionada amb el moment inicial de creació del poblat durant el període del Ferro I. De fet, crida l’atenció que durant aquesta època es realitzaren estructures adossades perpendicularment a un tram de la cinta muraria. Això indica que l’espai es distribueix segons una organització radial i perifèrica on es prefereix optimitzar les zones perimetrals i fortificades deixant lliure la part central del poblat. Part d’aquest primer tram urbà es destrueix i transforma durant la segona fase (Ibèric Antic) i es prolonga fins a l’època iberoromana. Es diferencia perquè la distribució de l’espai és molt irregular —atés que aprofiten els desnivells de la roca— i a més, la seua complexitat evidencia una certa evolució edificativa.
Dins de l’espai de l’hàbitat de l’Edat del Ferro hi ha un parell d’elements que val la pena esmentar. En primer lloc, la troballa d’un enterrament infantil associat a un ritual funerari cerimonial. Es caracteritza pel depòsit del cadàver d’un nounat entre 2 i 6 mesos que va ser col·locat davall d’un paviment de llosetes al costat d’una paret i directament sobre el sòl. En segon, el descobriment d’un possible sacrifici funcional donada la presència d’un fragment de ovicáprido per davall de la muralla perimetral i que, segons els investigadors, tindria a veure amb un ritual celebrat per la fundació del poblat. Els espais i els departaments localitzats presenten diferències substancials depenent de la zona descoberta i també de la seua funcionalitat. Per exemple, està documentat un espai destinat a un graner situat en posició sobreelevada al costat de l’accés oest del jaciment.
Necròpoli
En la part nord del poblat es van realitzar diversos sondejos que van traure a la llum restes d’una necròpoli. Es va documentar la planta de dos túmuls amb cista (quadrangulars de lajas clavades en la part central) situats a una distància de huit metres l’u de l’altre. En el sediment que cobria la primera, es van trobar restes d’un individu incinerat amb un xicotet aixovar i parts d’un altre inhumat. En la segona es va trobar un individu adult incinerat juntament amb restes de material. A poca distància del túmul també es va identificar una fossa on estava depositat un difunt inhumat en estat molt alterat. A més, en la part sud-oest de la necròpoli, hi ha evidències d’una tercera construcció sepulcral ja que va aparéixer un altre túmul el farciment del qual estava compost per restes incinerades.
Assentament fortificat per un sistema defensiu compost per dos llenços de muralles i una Torre que el protegien en el seu perímetre.
Després d’una anàlisi més detallada de totes les restes gose-us es pot concloure que corresponien a uns 3 o 6 individus (cadascun associat amb el seu ritu i espai sepulcral). Segons els investigadors, aquesta necròpoli té una forta relació amb el poblat fortificat però caldria aprofundir en el tema i sobretot en la cronologia dels diferents ritus documentats. Segons el material ceràmic trobat, la datació del seu ús se situa en un moment del Bronze Final-Campos de Urnas1 i per la seua proximitat tan reduïda amb el jaciment, ens fa pensar que hi ha una coetaneidad entre tots dos espais, almenys durant l’Edat del Ferro Antic.
Restes ceràmiques
Com hem vist, la ceràmica trobada va jugar un paper molt important en la determinació dels processos d’ocupació de la Lloma. Aquest material abasta l’època del Ferro I ( segle VII a.n.e. ) i l’Ibèric Ple (segles V i III a.n.e ).
En la seua majoria es tracta de restes de ceràmica feta a mà i elaborada amb argila local. Parlem fonamentalment de contenidors de grandària gran o mitjana on molts presenten decoracions simples i altres més complexes. Hi ha algunes formes obertes (fonts i bols que tenen algunes decoracions amb impressions circulars en les vores). També van aparéixer grups de gots realitzats a torn, de grandària mitjana o gran que corresponen a tinajas, tinajillas i orses que presenten motius decoratius pintats. Finalment, destaquen unes restes d’àmfora ibèrica pintada i els d’una pátera2 i un oinóchoe3. A part d’alguns fragments de l’època romana situats en un marc temporal entre el segle II i I a.n.e., no hi ha ceràmica d’importació.
Restes metàl·liques
Finalment, constatem la presència de restes metàl·liques en un estat de conservació molt deteriorat. Es van trobar nombrosos objectes en bronze: baules, làmines, fragments de braçalet, fíbulas, penjants i agulles. Uns altres de ferro: claus, reblons, ganivets, punxons, puntes, una destral, una xicoteta falç, una aixada amb argolla i un pes de ferro massís.
També destaquem la troballa d’alguns utensilis en pedra com a diversos molins de vaivé, molins rotatius i pedres d’esmolar, a més de dos ídols, una fusayola feta amb una epífisis i una agulla d’ull.
A poca distància del conjunt es va descobrir una necròpoli amb dos tipus de rituals funeraris
1Campos d’Urnes: Cultura difosa a Europa entre el final de l’Edat del Bronze i principis de l’Edat del Ferro caracteritzada per un nou ritual funerari: la incineració dels difunts i el seu depòsit dins d’urnes ceràmiques.
2Pátera: Plat de poc fons de l’època romana. S’usava durant els ritus de sacrificis.
3Oinochoe: Procedeix del terme grec oinochòe que significa abocar vi. Definició utilitzada per a designar un contenidor de líquids com pot ser un pitxer o un cànter. La seua cronologia abasta els segles VIII a principis del VI a.n.e.
Lloma Comuna / Castellfort / Castellón by AD&D 4D on Sketchfab
