Marte

Home
/
Marte

Marte

.
Vista general
.

Marte

Castelló de la Plana País Valencià / Comunitat Valenciana Actes

Sobre

MARTE és una plataforma per a la difusió de l’art contemporani que realitza activitats durant tot l’any i culmina al novembre amb la celebració de la Fira d’Art Contemporani de Castelló.

MARTE, que al llarg de les seues sis edicions s’ha posicionat com la fira d’art més important del Mediterrani, es caracteritza per dirigir-se a tota mena de públics i per ser la cita ideal en la qual iniciar-se en el col·leccionisme.

In-mars-cesible

Inmarcesible. Segons el Diccionari de la llengua espanyola: 1. adj. Que no es pot marcir.

Demanem perdó per destrossar una paraula tan bonica ficant per mitjà a Marte, i a més amb un anglicisme sacríleg, però en aquests moments no trobem un altre adjectiu que definisca millor la situació de l’art contemporani i el que estem pretenent fer a Castelló.

Si dotar a la vida d’un sentit és el que diferencia existència i vida, moment o història, transcendència o oblit, l’art és necessari. És, comptat i debatut, una ajuda a la cerca de la resposta a què pintem en aquest rebombori anomenat món.

Durant la quarantena que ens va tocar viure, l’art, en totes les seues expressions, ens va fer companyia, ens va animar i ens va recordar que en el món hi ha coses per les quals val la pena continuar creient. Hem vist la lluita inmarcesible dels i les artistes, dones i homes sensibles per fer viure en les seues obres les passions més inefables que l’ànima humana suporta i no té valentia per a vociferar. Perenne, perquè aquesta lluita és contínua i no acaba.

Aquests mesos molts hem sentit un buit en l’estómac, aquest forat que ens consumeix, que ens va engolint a poc a poc (en el primer esborrany d’aquest text posava “a poc a poquet”, però la cançó… bo, ja la teniu al cap. Perdó) i s’expandeix al pit. Això, que tots hem somatizado tancats, necessita ser omplit. I allí estem, a pesar que, com a éssers masoquistes que som, ens agrade regodearnos en aquest sentiment, revolcarnos en la misèria.

En la configuració d’aquesta setena edició de Mart prenem com a referència alguns escrits d’Arthur Schopenhauer, pensador misantrop i pessimista injuriat per les seues amargues invectives, on, per descomptat, no hi ha càndides reflexions amb les quals acompanyar plàcidament el pas dels dies ni frases boniques en dolces tipografies amb colors de nounat (d’aqueixes que han proliferat en xarxes). Per això això de revolcarnos en la misèria del paràgraf anterior. I és que l’amarga visió de la vida i el sever diagnòstic sobre l’època que li va tocar viure al bo d’Arturo és molt actual, però també que, gràcies a l’art (entre altres coses), tenim la convicció que hem de començar a viure de nou cada dia. Al cap i a la fi resulta tot un art romandre amb vida.

Schopenhauer va molt bé si no has superat els teus traumes infantils, penses assíduament a tirar-te per un pont o assumir desgraciat l’absurd de l’existència. La nostra recomanació (ni tan sols els ansiolítics de la postmodernitat poden amb això) és interpretar l’art com a diagnòstic d’una malaltia, que és la vida, amb la qual s’ha de conviure. I també consumir dosi d’art com a cura pal·liativa. En Marte l’art és com una quimioteràpia existencial que ens dota del vigor suficient per a seguir avant, inmarcesibles.