Puig de la Nau

Home
/
Puig de la Nau

Puig de la Nau

.
Vista general
.

Puig de la Nau

Benicarló País Valencià / Comunitat Valenciana Espai Cultural

Sobre

Cinc segles d’història
El Puig de la Nau ha sigut habitat des de finals de l’Edat del Bronze, entorn del 700 a.n.e.

Els seus primers pobladors es van dedicar probablement al pasturatge i van construir en l’alt cabanyes de planta arredonida. Tot fa suposar que aquest assentament era ocupat temporalment en relació amb el moviment dels ramats i l’aprofitament de les pastures. El seu ús, en aquesta etapa, es va prolongar aproximadament durant mig segle.

És ja en l’Edat del Ferro, la segona fase d’ocupació, quan l’emplaçament es constitueix en un hàbitat estable que es prolongarà uns tres quarts de segle. Els edificis construïts en aquesta etapa seran aquesta vegada de forma rectangular. Les excavacions ens indiquen que fabricaven ceràmica a mà, però a més que van establir contactes amb altres pobles mediterranis que s’acostaven a la costa, com els fenicis, ja que s’han trobat àmfores, orses i plats trípodes amb aqueixa procedència.

Serà al llarg del segle VI a.n.e. quan el lloc pot ser considerat com un poblat ibèric, cultura que ja fabricava ceràmiques a torn. Encara que en aquesta fase continuen apareixent ceràmiques fenícies i posteriorment gregues, especialment de figures negres.

En el segle V a.n.e. és quan es produeix la major expansió d’aquest assentament. És la fase més espectacular del jaciment amb un excel·lent estat de conservació i que podem recórrer amb detall en la nostra visita.

En aquesta època es construeix un poblat fortificat, és a dir, defensat per una muralla i les seues corresponents torres, encara que la destrucció que va produir la pedrera explotada en el segle passat pràcticament l’ha feta desaparéixer, quedant tan sols la part situada en l’extrem oest. Encara que és difícil de quantificar se suposa que la seua extensió seria d’uns 7000 metres quadrats.

El lloc que ocupa el poblat es troba en el vessant, aprofitant alguna zona més plana, i escalonant artificialment les parts que presentaven pendents pronunciades.

Urbanisme
L’assentament es va construir marcant primer amb la muralla el perímetre a ocupar. Una vegada definida aquesta es traçarien els principals eixos viaris, prenent com a referència les cantonades de la muralla o els centres de les torres.

La distribució dels carrers ens parla d’un urbanisme planificat amb un plantejament previ per a buscar la racionalització de l’espai. Els carrers dividirien les diferents pomes on s’agrupaven les edificacions, les quals partien d’un plantejament rectangular.

El poblat es construeix d’una sola vegada, i al llarg dels aproximadament cinquanta anys en què es troba actiu a penes pateix variacions en la seua configuració..

Dins del recinte voltat per la muralla hi ha un entramat de carrers estrets i en alguns casos amb escalons, la qual cosa impedeix la circulació amb animals o amb qualsevol mena de carro, per tant, tota la circulació que hi hauria seria a peu. La roca natural o la terra piconada formaven el ferm dels carrers. Aquestes a més de zona de circulació i comunicació entre les diferents parts del poblat i els seus edificis, servirien per a desguassar en cas de pluja, encara que no se sap si aquesta la traurien fora de les muralles mitjançant els corresponents desguassos com s’ha comprovat en algun poblat ibèric, o bé s’aprofitaria canalitzant-se cap a una cisterna, la qual cosa també està documentat en l’arqueologia ibèrica.

Arquitectura i funcionalitat
La construcció de les cases es va realitzar amb maçoneria, aprofitant les pedres de l’entorn immediat al poblat. Moltes parets serien construïdes íntegrament es construirien amb aquesta tècnica, però en algunes ocasions la maçoneria serviria de base o sòcol, per a continuar la paret amb tova o fang.

El més destacable de l’arquitectura del Puig de la Nau és la presència de cases amb dues altures, les quals estarien unides per escales de maçoneria o de fusta, o que tindrien un accés a la part superior aprofitant els desnivells del terreny. Les parets s’arrebossarien o s’emblanquinarien, i fins i tot en algunes ocasions es podien pintar de colors rojos o grocs, formant bandes. La sostrada de les edificacions es realitza mitjançant l’establiment d’un embigat de fusta, sobre el que se situava un encañizado o enramat, per a acabar la coberta amb una capa de fang que impermeabilitzava i aïllava de les inclemències. La coberta seria plana, lleugerament inclinada per a evacuar cap al carrer l’aigua de pluja.

Les parets s’arrebossarien o s’emblanquinarien, i fins i tot en algunes ocasions es podien pintar de colors rojos o grocs, formant bandes

Les cases tindrien una compartimentació interior amb diferents estades, algunes de les quals presenten llars en el centre. Hi ha diversos tipus de distribució, així existeixen edificis d’una sola habitació, uns altres de dues, uns altres de tres o més. A vegades les habitacions es troben disposades en altura, en unes altres les habitacions no tenen comunicació directa si no és el propi carrer.

Els utensilis localitzats, la distribució de les troballes dins de les edificacions, així com les diverses dades oferides pel registre arqueològic, proporcionen informació respecte a la funcionalitat de les edificacions. Hi ha habitatges amb habitacions que presenten usos diferenciats, existeixen edificis per al magatzematge i la producció, edificis destinats al culte religiós, edificis per a l’habitatge del jerarca i el govern del poblat.

L’estructura defensiva.
Un espai complex i de gran interés és l’espai defensiu que configura la muralla. Els llenços estan construïts amb maçoneria i els ampits amb la mateixa tècnica constructiva. La muralla es reforça amb torres a les cantonades o en els punts de major interés estratègic. Davant d’aquesta estructura hi ha un altre mur que conforma la antemuralla, la qual tenia com a funció l’impedir que s’acostara maquinària de guerra durant un assalt. Encara que l’entorn en el qual es trobava el poblat faria difícil qualsevol moviment amb grans artefactes. Aquesta antemuralla també crea un corredor que obliga a l’assaltant, o al qual entrava a la població, a seguir un recorregut estret, fàcil de vigilar durant tot el seu tros, i en el qual seria difícil desplegar un atac.

Davant de la porta que donava accés a la població hi ha una estreta obertura de 0’90 metres d’amplària situat en una recolzada de la muralla. És en aquest lloc on estaria el cos de guàrdia. Un lloc especial de vigilància i defensa ja que darrere ell estava l’habitatge principal del poblat on segurament habitava el jerarca.