Sònia Alejo

Home
/
Sònia Alejo

Sònia Alejo

.
Vista general
.

Sònia Alejo

Vila-real País Valencià / Comunitat Valenciana Professional

Sobre

A setze anys em vaig apuntar a una escola municipal de teatre i aquest tsunami va desviar el meu objectiu d’estudiar filologia o periodisme.
Als divuit anys em vaig escapar de casa per a embolicar-me amb una companyia de teatre de carrer professional i vora els quinze anys següents vaig compaginar el meu treball d’actriu amb la formació constant en totes aquelles disciplines que m’ajudaren a millorar i entendre allò que estava fent. D’aquesta manera em vaig convertir en obrera del teatre. En 2005, vaig recuperar el meu impuls primari per l’escriptura i vaig caure en un taller de dramatúrgia amb Paco Zarzoso. I aquest encontre va ser afortunat i definitiu. Des d’aleshores fins avui, he repetit amb Zarzoso en vàries ocasions, però també he passat per tallers amb José Sanchís Sinisterra, Patrícia Pardo, Roberto Garcia, Alberto Conejero, Jordi Galceran, Laila Ripoll, Itziar Pascual, Sergi Belbel i algunes residències de Creador.es en València.
Continue compaginant aquesta formació desordenada però estimulant amb l’escriptura, la interpretació, la direcció, la gestió cultural i qualsevol feina necessària per a tirar endavant projectes encisadors.

Escriptura

La meua escriptura està lligada a l’emoció i no es recolza només en paraules, també m’agrada generar imatges per a l’escena i l’espai públic, amb el que tinc una llarga i estreta relació. Remoure i commoure no és un objectiu sinó una conseqüència d’allò que genere amb la meua escriptura.
Una vegada injectades, m’agrada que les paraules i les imatges es passegen pel cap, l’ànima o els budells durant molt de temps. El meu detonador pot ser un espai, una imatge, una emoció o la grandesa de les històries petites. El tema de la mort és recurrent en la meua escriptura i el revisite de tant en tant. Però també visite sovint la memòria històrica, amb la que m’escabusse en el passat per a entendre els silencis del present, els parèntesis buits o les absències que resten per a sempre.
Tinc més obres estrenades que publicades i les genere de manera lenta però constant. Crec en el teatre com a sèrum de la veritat i l’escena el ritual en el qual un ésser humà pot fer sincronitzar sístoles i diàstoles de tota la humanitat que li observa.
ser humano puede hacer sincronizar sístoles y diástoles de toda la humanidad que le observa.