Benicató

Primera vila romana excavada a la província
La vila romana de Benicató, la primera excavada a la comarca de la Plana, està situada als voltants de Nules, entre els horts de tarongers, 700 metres al sud-est del Caminàs. El jaciment arqueològic es coneix des de 1888, data en la qual es va publicar un article anònim que descrivia les troballes efectuades en el ‘pujol’ de Benicató, que havia començat a rebaixar-se per a ús agrícola. En aquest àrea els investigadors van traure a la llum les restes d’una vila rústica del període imperial que perdura amb alts i baixos fins al segle VI d.n.e. Les primeres excavacions les van efectuar E. Codina i J. B. Porcar en 1956, data en la qual es va trobar un
peristilo1 de planta quadrangular amb una bassa o estany circular en el seu centre. Al seu voltant s’han pogut identificar fins a 17 habitacions, dues d’elles pavimentades amb mosaics decorats amb motius geomètrics i vegetals.

Però les excavacions més importants van ser les dirigides pel director del Servei d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques (SIAP) de la Diputació, F. Gusi, entre 1973 i 1974, perquè van permetre documentar noves estades i es van recollir gran quantitat de materials. En concret, es van identificar 13 habitacions que estaven dedicades a activitats de transformació i emmagatzematge, distribuïdes al voltant de l’esmentat pati. En la zona nord-est es trobaven els banys, dos de les estades dels quals estaven decorades amb paviments
de mosaic i caldejades mitjançant el sistema de hypocaustum2. Entre les estades dedicades
a ús domèstic es van trobar les restes de dolia3 semienterrados d’un metre de diàmetre. Les restes recuperades indiquen que l’enclavament va poder estar habitat entre els segles I a.n.e. i VI d.n.e., tenint el seu període d’esplendor en el segle II d.n.e. Les investigacions realitzades en les dècades de 1980 i 1990 es van centrar sobretot en la neteja de les estructures, en la interpretació funcional de la vila i en l’estudi de les monedes trobades.

Mosaics, murals i marbre
Degué tractar-se sens dubte d’una vila d’un cert luxe, en atenció a les restes i materials trobats, no sols els mosaics, sinó també pintures murals, revestiments amb plaques de marbre, llucanes, plats de ceràmica fina, vidre, etc. S’ha documentat, juntament amb materials d’època imperial, la presència d’alguns fragments de ceràmica campaniense4. Així mateix, entre un abundant conjunt de monedes, la majoria d’època imperial, s’han recollit un denari i un as de la ceca5 de Roma (del 170 i el 91 a.n.e.). La ceràmica campaniense ens proporciona tan sols una cronologia genèrica en els segles II i I a.n.e. En les excavacions s’han recuperat alguns fragments de ceràmiques i monedes del període republicà (segles II-I a.n.e.) que han de correspondre a una primera fase d’ocupació.
Les posteriors intervencions del SIAP es van basar principalment en dos objectius prioritaris: l’excavació de determinats sectors intactes i la neteja de l’àrea excavada, per a procedir en un futur a la reconstrucció de les ruïnes amb la finalitat que el lloc puga ser visitat pel públic.
Les primeres excavacions, en 1956, van descobrir les restes d’una gran mansió rural amb un ampli pati porticat en el centre del qual hi havia una bassa circular que recollia l’aigua de pluja

Pati porticat de 16 metres de costat
La vila s’organitzava entorn d’un peristil de 22 x 24 metres amb una galeria porticada, on queden les bases de les columnes de calcària grisa blavosa i una bassa circular de 7,6 metres de diàmetre. Al voltant d’aquest pati es distribuïen 35 habitacions amb un total de 594,45 metres quadrats d’extensió. Segons els investigadors, es pot afirmar que la zona residencial es trobava en els costats nord-est i sud-est del peristil, mentre que en el nord-est estava la zona industrial. En canvi, si parlem dels banys, formats per quatre habitacions, les millor conservades estan en el costat aquest, on destaca la presència del citat hypocaustum en dues estades; són testimonis els xicotets arcs de rajoles reconstruïdes i un paviment en opus signinum6. Els murs estaven decorats amb pintura en roig i blau i un sòcol de plaques de marbre. Una de l’estades contenia un paviment de mosaic amb motius geomètrics en blanc i negre.
Les termes
Les termes de la vila de Benicató estaven formades per cinc habitacions, que constituïen un bloc quadrangular, en l’extrem nord-est del qual sobreïx un espai rectangular, amb una superfície total de quasi 77 m². La sala freda ocuparia l’extrem occidental dels banys, mentre que les dos calents estarien en l’oriental. L’estada número 2, de 21 m², va aparéixer decorada amb un mosaic teselado i les parets tenien una decoració d’estuc de color roig i blau. Aquesta sala seria el frigidarium7 però amb un espai també dedicat al vestuari o apodyterium8. Des d’aquesta sala s’accediria al tepidarium9 (sala 3), situat a l’est, que mesurava 18 m². Sota el paviment es va documentar una cambra de calor que, pel que sembla, estava formada per arcs. Tres dels costats de l’habitació (sud, est i oest) estaven recorreguts per una banqueta de 20 centímetres que probablement degué servir per a allotjar la distribució d’aire calent en les parets (un sistema denominat concameratio). En aquesta sala es van trobar restes de marbre que probablement van formar part de la decoració.
El caldarium10 era una sala rectangular de 9,8 metres quadrats la cambra de calor dels quals estava formada per arcs construïts amb rajoles, sobre la qual es va col·locar un paviment de opus signinum. Aquesta habitació comunica al nord amb una altra (número 5) d’identificació problemàtica que tal vegada és el forn. No hi ha dades que permeten datar aquests banys, ja que no sabem si el mosaic era contemporani de la seua construcció o més modern.
Gràcies als recents estudis de T. Pasíes i la documentació aportada per F. Sales i F. Esteve, sabem que va haver-hi un altre mosaic de 5 x 5 m. que decorava l’habitació número 2, comunicada directament amb l’extrem nord-est del pòrtic. Es conserven algunes porcions del mateix entre els fons del SIAP. Es tracta d’un mosaic de traça geomètrica en blanc i negre, de composició centrada i compost per diverses sanefes concèntriques disposades entorn d’un tapís o emblema central de traça quadrada.
Execució geomètrica, irregular i descurada
L’altre mosaic va aparéixer en l’habitació número 13, situada en la galeria oriental del pati de la vila, i ha sigut estudiat per R. Navarro (1977), V. Felip i J. A. Vicent (1991), i F. Arasa (1998). Estava format per tessel·les cúbiques, blanques i negres, i els motius decoratius emprats eren sobretot composicions lineals disposades en sanefes, amb motiu central compost per dos quadrats que formaven una estrela de huit puntes inscrita en una altra forma geomètrica.
L’enclavament de Nules va estar habitat des del segle I a.n.e. fins als segles V-VI, i va viure la seua època de màxima esplendor en el segle II

En la segona meitat del segle III a.n.e. està documentada una fase de reformes, també en aquesta habitació, tant que els investigadors van notar que el mosaic estava cobert per una capa de sediment que ocultava diversos objectes de ferro i un conjunt de 16 monedes que permeten datar-lo entre els regnats de l’emperador Marco Aurelio (anys 161 a 180) fins a Valeriano (161-260 d.n.e.). A més, damunt d’aquest depòsit se situa un paviment de morter que correspondria a una altra fase d’ocupació de la vila, segons Esteve.
La construcció d’aquest segon paviment va poder permetre el relatiu bon estat de conservació del mosaic. No obstant això, s’observen hui nombrosos talls i farciments, efectuats després del seu descobriment, possiblement en els treballs d’extracció. L’execució del dibuix resulta irregular i poc cuidada, fins i tot tractant-se d’una composició exclusivament geomètrica. El mosaic està compost d’una sèrie de tapissos i panells juxtaposats que configuren una superfície en forma de “o” de 3,65 x 4,20 metres.
Les excavacions realitzades han documentat fins a 35 departaments diferents que aconsegueixen una superfície de quasi 595 metres quadrats

Artesà local
A causa de la seua tècnica poc cuidada, el mosaic de Benicató sembla correspondre més aviat a la mà d’un artesà local, no massa expert en la seua fabricació, que hauria utilitzat els cartons de l’època, copiant motius en blanc i negre, que llavors estaven de moda. Quant a la cronologia, ens trobem amb composicions molt difícils d’enquadrar en un moment concret perquè, com hem pogut comprovar, gaudeixen d’una àmplia difusió i perduren durant un extens arc cronològic, encara que les característiques formals i estilístiques dels mosaics introduirien a enquadrar-los en un moment tardà. El predomini del color negre sobre el blanc, així com l’ample de les bandes, podria confirmar aquesta teoria. L’anàlisi dels materials arqueològics trobats durant les excavacions acabaria amb les conjectures.

S’han evidenciat dues fases d’ocupació de la vila. La primera abasta des de mitjan segle I a.n.e.fins mediats o finals de l’III, documentant-se un moment d’auge en el segle II d.n.e. Després, des de finals de l’III fins a finals III a mitjan IV es constata la seua decadència a pesar que algunes habitacions van ser reutilitzades i la seua funció, readaptada. L’abandó de la vila se situa a mitjan segle IV. Just en el moment d’esplendor (segona meitat segle II d..n.e.) és quan se suposa que es realitzen els dos mosaics i es remodela el pati porticat, construint-se al seu torn la piscina. La troballa de setze monedes de bronze, que van des dels primers Antoninos fins a la meitat del segle III, pot ser un indici en aquest sentit. Després del període de crisi que suposen les invasions de francs i alamanes de meitat d’aqueix segle, va continuar ocupat fins al segle VI, quan va ser abandonada definitivament.
Tenim altres exemples de mosaics en blanc i negre trobats a Tarragona. Tècnica que responia a la moda itàlica difusa entre el segle II i començament de l’III i ben representada a la ciutats hispàniques del Mediterrani.
La vila de Benicató comptava amb uns banys compostos d’una sala freda i altres dos calents

1 Peristil: Galeria de columnes que envolta un edifici.
2 Hypocaustum: Era un sistema de calefacció del sòl, grec d’època hel·lenística, adoptat i difós àmpliament pels romans i utilitzat en les termes de l’Imperi.
3 Dolia: (Plur.de dolium): recipient de grans proporcions, similar a una tinaja, usada per a emmagatzemar i transportar productes líquids com a oli i vi.
4Cerámica campaniense: Terme utilitzat per a identificar un grup de producció ceràmica elaborada amb vernís negre que es fabricava a Campània, Laci, Etruria i Sicília, però que es difon en tot tota la part occidental del Mediterrani. La seua cronologia se centra entre finals del segle III i l’I a.n.e. Existeixen Es coneixen tres produccions principals denominada campaniense, A, B i C.
5Ceca: Establiment oficial on s’encunyava moneda.
6 Opus signinum: Material de construcció de l’antiga Roma consistent en teules partides en trossos xicotets, mesclades amb calç i arena i després colpejades amb un mall. S’utilitzava com a revestiment de terrasses, ambients tèrmics i sòls.
7 Frigidarium: Baños d’aigua freda.
8 Apodyterium: Sala que s’emprava com a vestuari en les termes romanes.
9 Tepidarium: Baños d’aigua temperada, entre els 25 i els 30 graus centígrads, calfats pel hypocaustum.
10 Caldarium: Baños d’aigua calenta i vaporosa usats en el complex de les termes romanes. Poden arribar fins als 60 graus centígrads.