Castell de Montornés

Home
/
Castell de Montornés

.
Vista general
.

Castell de Montornés

Benicàssim País Valencià / Comunitat Valenciana Espai Cultural

Sobre

Forma part del sistema defensiu del castell de Montornés
i està sobre un escarpat cim d’uns 500 metres d’altura en l’extrem oest del despoblat de Montornés.
És una torre de planta quadrada, que domina tota
la vall i la costa. Es troba en estat de ruïna.

Es pot arribar a ella per l’autopista A-7, a 4 quilòmetres de Benicàssim, en la rodalia del convent de carmelites anomenat Desert de les Palmes.

Castell de Montornés

El castell de Montornés, situat en el terme municipal de Benicàssim a la província de Castelló és una fortalesa d’origen àrab del segle X construïda sobre restes d’origen romà, que se situa sobre un escarpat cim en la serra del Desert de les Palmes, a 4 quilòmetres de la població i a una altura de 500 m en situació estratègica per a la defensa de la zona, dominant un gran espai marítim entre les desembocadures del Coves i del Millars.

Aquesta fortalesa forma un triangle amb la torre Sant Vicent i amb la casoleta de Salandó, que probablement van tindre la funció de reforçar el seu defensa.

Descripció
Es tracta d’un castell montà de planta irregular, amb tres recintes emmurallats. Compta amb dues torres, una d’elles de planta quadrangular que domina la vall de Miravet i l’altra cilíndrica sobre el penya-segat situat a esquena del castell. Del primer recinte sol es conserven els llenços oriental i meridional amb algunes arrancades de torres i del segon recinte només són visibles els fonaments de muralles i un aljub a l’interior. Del recinte interior es conserva diversos llenços en angle, situant-se en aquest altre aljub.

Història
Els terrenys sobre els quals se situa el Castell van ser poblats des de l’edat de Bronze, i posteriorment en l’època de les ocupacions romana i musulmana. A la fi del segle XI va pertànyer a Pere I el Gran, però amb la presència almoràvit i la mort del Cid en 1099 les possessions de Pere I es veuen seriosament amenaçades, sent conquistat pels almoràvits en 1103 i passant definitivament a dominis cristians en 1234. És abandonat en el segle XVII.