El Puig de la Misericòrdia

Home
/
El Puig de la Misericòrdia

.
Vista general
.

El Puig de la Misericòrdia

Vinaròs País Valencià / Comunitat Valenciana Espai Cultural

Sobre

El jaciment del Puig de la Misericòrdia és conjunt de gran interés que ens ofereix dos atractius moments de la cultura ibèrica, el seu inici i la seua final. A la vista estan les tres fases d’ocupació datades per les excavacions, una corresponent a l’Edat del Ferro i altres dos a l’Època Ibèrica. La segona és la que tenim més a la vista després de l’excavació. Seria una residència fortificada de caràcter residencial i agrícola, encara que potser també va tindre un ús estratègic. És probable que aquest lloc fóra un enclavament important en l’època en connexió amb altres assentaments de la zona.

El Puig de la Misericòrdia se situa a més en un bell paratge natural on gaudir de l’entorn i les vistes del fèrtil pla de Vinaròs-Benicarló.

Edat del Ferro
Els vestigis d’aquesta etapa estan molt destruïts. Presenta edificacions de planta rectangular fabricades en maçoneria, amb una cronologia que abasta la segona meitat del segle VII i la primera meitat del VI a.n.e. El material ceràmic aparegut es compon d’atuells fets a mà i decorades amb cordons digitados. Al costat del material indígena trobem ceràmica d’importació fenícia, especialment àmfores procedents del sud peninsular.

Els primers ibers
Aquesta etapa s’inicia en el tercer quart del segle VI a.n.e. i es desenvolupa durant el segle V a.n.e, i tal vegada durant els primers anys del següent. Les excavacions han posat al descobert la zona de la muralla, els murs de la qual superen els 4 m d’amplària en alguns punts, desconeixent-se quin era l’accés a l’interior del recinte. Aquest correspon a un moment de l’ibèric antic, datat per la ceràmica grega trobada a partir del 550 a.n.e. No obstant això, és la ceràmica procedent del comerç fenici la més abundant, especialment àmfores, orses i plats trípodes, així com fragments d’atuells bícromas. Quant a la ceràmica indígena, aquesta correspon a les primeres produccions ibèriques a torn, decorades amb bandes i filets, i atuells fabricats a mà per a ús culinari o de magatzematge.

L’última ocupació
Després de l’abandó del jaciment a inicis del segle V a.n.e., novament s’ocupa el mateix, construint-se un nou assentament, encara que en aquesta ocasió, el plantejament urbanístic és diferent, planificant-se una xicoteta casa rural de carrer central que es pot datar a mitjan segle II a.n.e., donada la presència d’atuells de vernís negre i àmfores itàliques.

Aquesta fase correspondria a un xicotet assentament de caràcter agrícola tal com assenyala el material arqueològic. Destaca entre les troballes un podón de ferro, eina de poda, que indicaria l’explotació de la vinya. S’ha trobat abundant material de ceràmica ibèrica fabricada a torn i escassos fragments fabricats a mà. La ceràmica a torn es troba decorada amb bandes, filets, figures circulars, ones i unes poques representacions pintades amb motius d’ocells i peixos. Les formes ceràmiques típiques vénen representades per cálatos, també anomenats “barrets de copa” i atuells amb vores de “ànec”, abundant especialment bols i plats.

El plantejament arquitectònic ens indueix a deduir que a més del caràcter agrícola de l’assentament aquest va poder tindre algun tipus de funció estratègica. No podem contemplar aquest lloc sense tindre en compte els nombrosos jaciments que van existir al seu voltant fonamentalment en època Ibèrica. No sols els del Puig de la Nau o el Perengil sinó altres com la Tossa Alta de Benicarló o la Moleta del Remei més al nord.

L’assentament va ser abandonat a la fi del segle II a.n.e.