Germán Bel

Home
/
Germán Bel

Germán Bel

.
Vista general
.

Germán Bel

Barcelona Catalunya Professional

Sobre

Germán Bel, àlies Fasim, va nàixer a Barcelona en 1972, és un artista urbà pioner a Espanya, actiu des dels anys 80. Henry Chalfant va jugar un paper important en la carrera de Fasim i serà una peça clau en el seu posterior desenvolupament artístic. En 1989 coneix a Futura 2000 en una exposició que té lloc en la galeria Arcs&Cracs de Barcelona, on va aprendre les creacions artístiques sobre llenç i el seu inici en l’art urbà, hui canviat de nom street art, a Europa.

En 1992, l’artista va viatjar a París a l’estudi de Jonone i els BadBC en el Hôpital éphémère on va residir durant uns dies i va contemplar el procés de creació en llenç i l’aparició de l’art urbà en galeries d’art. També ingressa en el mític crew 156allstarz.

Les pintures de Fasim ens porten a un món oníric on el joc amb les pareidolias sembla dominar la superfície de les obres, des de xiquet manté aquest joc visual i poètic de la mirada, amb les formes de qualsevol superfície, ja siga en l’estampat d’unes rajoles o en les taques d’humitat, esborrats o escantells de qualsevol mur urbà. En gran manera aquest joc és el primer inspirador dels artistes paleolítics en les coves, on les imatges apareixien en els relleus de les roques i és el bressol de la pintura.

Fasim ha pintat en nombrosos murs, exhibicions i exposicions de moltes ciutats del món; Barcelona, València, Madrid, Tolosa, Perpinyà, Marsella, París, Nova York, Berlín, Copenhaguen, Amsterdam, Milà, Nàpols o Sarajevo entre altres.

El Museu de les civilitzacions d’Europa i del Mediterrani (MuCEM) va adquirir tres pintures i sis dibuixos recentment, que englobaran en la col·lecció d’Art Urbà del Museu d’Art Contemporani de Marsella (MAC).

“(…) La policia i els funcionaris de la ciutat de Nova York van afirmar en els anys setanta que el grafiti era un delicte d’iniciació que conduïa a una carrera criminal. Que equivocats han demostrat estar. He observat que un aprenentatge en el grafiti ha portat a més d’uns pocs adolescents ‘taggers’ i ‘bombers’ a trobar carreres brillants com a pintors, dissenyadors, editors i cineastes. No trobe millor exemple d’aquest fenomen que Fasim».