Jesús Gisbert

Home
/
Jesús Gisbert

Jesús Gisbert

.
Vista general
.

Jesús Gisbert

València País Valencià / Comunitat Valenciana Professional

Sobre

Blogger a: https://saludytebeos.blog/

Sóc una escissió ontològica que anima la meua indigència metafísica, sóc un arquer sord al qual apunten les meues fletxes, sóc un conglomerat de sals minerals, sóc una cicatriu que vaga a cegues, sóc una successió de sensacions, sóc un fals estrafaig de la divinitat, sóc part interessada del teatre que m’habita, sóc bits d’informació per a computadores, sóc rastres d’una petjada en la memòria d’algú, sóc bonic i sóc amfibi, sóc ocell i sóc rèptil, sóc un xiquet nu davant els ulls del passat, sóc una multitud vociferant, sóc aigua continguda en una presa energètica, sóc llum que es projecta en els abismes i altures, sóc pare i també fill, sóc amant i sóc estimat, sóc temps que es funde en l’esdevenir de les hores, sóc un reguitzell d’assentaments comptables, sóc un accident continu, sóc una necessitat del meu ser, sóc estrela que s’esgota en un cel silent, sóc la creu que es pega a l’esquena d’un reclús, sóc la marca de la pura contingència, sóc un punt d’energia en l’espai, sóc un signe peculiar dels nostres dies, sóc el cub d’una sénia de fira, sóc la trena d’un cabell replet de nusos, sóc una estructura helicoidal, sóc un verb irregular conjugat, sóc una acció que oscil·la en el mercat de valors futurs, sóc arena en un rellotge asincrònic, sóc un gasteròpode la petxina del qual limita amb l’univers, sóc un colador que rep en el seu si la pluja, sóc un organisme que expel·leix i expel·leix, sóc un pit alçat en situacions airoses, sóc una plataforma d’aterratge, sóc una variable estadística, sóc una riallada intermitent, sóc un mer resultat social, sóc el guarda d’un museu d’imatges precioses, sóc un escenari d’espills multiformes, sóc la corda tibant d’una arpa infinita, sóc una ciutat construïda en l’aire, sóc un celebrant que alça la seua copa, sóc un espai en blanc en una carta d’amor, sóc agent igual que sóc pacient, sóc una caixa voltaica receptora de sorolls, sóc una escala que puja i baixa, sóc una màquina registradora de gestos, sóc pols estel·lar a l’espera, sóc un cos sublimat entre els boscos del pensament, sóc el vent espantadís que espanta cendres, sóc aquella estació fugitiva en un tren molt veloç, sóc una cascada que entropessa amb les roques, sóc la lent d’una càmera fotogràfica, sóc aquella lletra que desconeix el seu esperit, sóc un màxim comú divisor, sóc una paraula amb significat adventici, sóc la còpia d’una còpia d’una còpia original, sóc projecte d’un ens madur i responsable, sóc subjecte subjectat per moltíssims objectes, sóc una novel·la francament irrepetible, sóc una silueta que juga amb la llum a la platja, sóc l’arc que frega uns cabells adormits, sóc una funció de variables erràtiques, sóc alé que calfa aquest planeta, sóc desig fatigat que es fica al llit al final de la jornada, sóc un animal que somia al compàs de la seua respiració.