Tossal de la Vila

Home
/
Tossal de la Vila

Tossal de la Vila

.
Vista general
.

Tossal de la Vila

Serra d'en Galceran País Valencià / Comunitat Valenciana Espai Cultural

Sobre

El jaciment de Tossal de la Vila se situa en un dels turons més alts de la Serra d’en Galceran. Davant, cap al nord-oest, hi ha una altra cadena muntanyenca, la Serra Espaneguera, i entre ambdues es forma una àmplia vall, la rambla Carbonera, que és la via natural de comunicació cap a l’interior. En el vessant aquest es delimita el corredor dels Coves, important camí cap al nord, mentre que al sud s’estén el Pla de l’Arc, zona que ha restituït bastants restes arqueològiques.

En el territori circumdant a l’assentament del Tossal s’han documentat ocupacions datades entre el Neolític i l’Edat del Bronze, sobretot en les coves pròximes, encara que caldria destacar per la seua antiguitat les restes de gravats paleolítics i postpaleolítics en l’Abric d’en Melià.
Les primeres notícies del jaciment del Tossal de la Vila van ser donades a conéixer en 1999 per N. Mesado, qui va realitzar una aproximació topogràfica i cronològica, analitzant el material superficial trobat en les seues prospeccions. A partir de 2012, el Servei d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques (SIAP) de la Diputació ha desenvolupat cinc campanyes, excavant fins al 2014 una àrea d’uns 180 m² situada al sud.

1.600 anys entre les dues ocupacions

El poblat se situa, com hem dit, a la part alta d’un turó impenetrable per la part aquest però accessible per les vessants nord, sud i oest. Just per aquest costat, en època altmedieval es va decidir construir una muralla en sec amb bastions en punts concrets. Aquest lloc va ser ocupat en dos moments cronològics molt diferents, tant que entre la primera i la segona fase hi ha 1.600 anys de diferència. Un primer assentament es va crear entre el segle VIII i mediats del segle VII a.n.e., però va ser abandonat sobtadament a causa d’un incendi. Durant aquesta època es van construir una sèrie d’habitatges i magatzems de forma rectangular adossats a una muralla per les vessants sud i oest del cim. Els investigadors han diferenciat quatre àmbits en els sectors excavats en el sud.
Les excavacions realitzades fins a l’any 2014 han revelat quatre espais diferenciats en la primera ocupació del Tossal. Dos d’ells van servir per a emmagatzemar els aliments i els altres dos van estar relacionats amb el processament i el consum, entre altres funcions

L’A està documentat com un espai domèstic, al qual s’ha associat un conjunt de diferents peces ceràmiques en bon estat de conservació i un fragment d’un ganivet de ferro. Aquest sector està molt alterat per les fases andalusíes, la qual cosa dificulta la visió general de la zona, però, a partir dels indicis recollits, es pot elaborar la hipòtesi que era una àrea destinada a treballs de mòltaa o de processament d’aliments. Associats a aquesta fase es va trobar un nombre ingent de peces ceràmiques fetes a mà i en bon estat de conservació, com a grans contenidors per a emmagatzemar i altres més xicotets com a pitxers, olles i gots pràcticament intactes, restes de fauna i una biga carbonitzada.

L’espai B també va tindre una funció domèstica, potser també relacionada amb magatzematge i llar. La presència de determinats recipients, recolzats en la superfície i quasi complets, confirma aquesta interpretació. També s’han trobat diverses varetes de ferro, làmines i fragments de braçalets de coure.

Un forn i dos molins

L’estada C és més interessant perquè es conserva una superfície de 7,50 m² i per la presència d’una llar adossada a un forn. A més, s’han trobat in situ dos molins barquiformes, un en el paviment i l’altre enfront de la boca del forn; grans recipients de magatzematge; elements vinculats a la preparació d’aliments i, finalment, alguns gots fragmentats que, per la seua condició i nivell de dispersió en la superfície, se suposa que en origen estaven situats en un prestatge situat a una certa altura que en un moment donat va caure.
El material trobat pels arqueòlegs el componen en el seu major parteix objectes de ceràmica feta a mà, com a contenidors, atuells, pitxers i gots, en excel·lent estat de conservació

L’àmbit D està molt afectat per les successives modificacions produïdes en el segle X d.n.e. però, segons un estudi de l’espai, hauria pogut superar els 8 m². Quant a funcionalitat i al material trobat, presenta una situació semblant a la de les altres estades. L’incendi i ensulsiada de les estructures van provocar el tancament i la protecció, d’alguna manera, del context domèstic, així com dels objectes existents en el moment d’abandó del poblat. De fet, aquesta condició ha preservat alguns elements constructius com a parets, sostres i murs, que d’aquesta manera mostren la tècnica emprada en la seua construcció. Es tracta en la seua majoria de fang o terra en forma de pellas, a vegades endurits per efecte de la calor, així com amb empremtes de matèria vegetal o d’un altre tipus. Però hi ha una certa variabilitat en les textures i composicions que indicaria l’existència de diferents recursos constructius. En aquest sentit, hi ha en marxa un estudi exclusiu que intenta esbrinar els materials utilitzats i el seu procés de modificació sota unes certes condicions a través de proves experimentals.

Teories sobre la construcció

Amb tota aquesta informació es va poder dissenyar una primera hipòtesi constructiva: entre els àmbits hi havia barandats constituïts per pals verticals de fusta en la seua part central, incrustats en el sòcol de pedres.
Després se li va afegir un entramat de brancatges, que era l’esquelet de l’estructura, i finalment es va recobrir tot amb una capa de fang i vegetals des de baix fins a la coberta. En la superfície exterior es va aplicar una altra capa de fang més fi. D’altra banda, la coberta estava formada per un suport de bigues, amb sessió rectangular o circular, cobertes per branques i una capa final de fang. Tot es trobava revestit de matèria vegetal i pedra plana en un intent d’impermeabilitzar la teulada.

La major part de material recuperat durant aquests anys d’investigació han sigut peces ceràmiques, quasi totes fetes a mà, a més d’importacions fenícies i nombrosos fragments de l’època islàmica i posteriors. Encara que siga encara en fase d’estudi, sens dubte els conjunts ceràmics trobats han sigut una important font d’informació per a arribar a comprendre millor la possible funcionalitat de les diferents àrees analitzades. Així, en els àmbits B i D es concentren gran part dels contenidors destinats a l’emmagatzematge mentre que els espais anomenats A i C estan associats al processament i consum d’aliments o altres activitats. Un aspecte interessant és notar com alguns d’aquests objectes han pogut, en un determinat moment, perdre el seu ús primitiu per a ser reutilitzats en una altra comesa.
El Tossal de la Vila va viure el seu primer assentament en el segle VIII a.n.e. i, després de ser abandonat per un incendi, no va ser ocupat de nou fins a l’època andalusina

Ferro Antic i Bronze Final

Quant a la manufactura s’observen dues tradicions diferents, un grup que formarà part del repertori típic dels contextos del Ferro Antic castellonenc entre mediats del segle VII i la primera meitat del VI a.n.e. i un altre que respon a produccions i àrees d’influència del Bronze Final del nord-est. D’altra banda, la ceràmica fenícia ha sigut recuperada en sectors amb estratigrafia alterada o en zones superficials. A partir dels fragments s’ha reconstruït una àmfora procedent dels centres fenicis de l’Estret de Gibraltar, datable entre mediats del segle VIII fins a la segona meitat del segle VII a.n.e.

Respecte a la segona ocupació, que es va produir durant l’època andalusina, en el segle X d.n.e., tenim més evidències en l’àmbit arquitectònic perquè els seus pobladors van decidir fortificar el poblat amb una muralla i una sèrie de bastions semicirculars i quadrats. En la part anterior de la cinta muraria, mentrestant, es van distribuir diferents departaments, alguns dels quals es van emprar com a magatzems i altres, de residència.

Datació de les restes vegetals per carboni 14 ( C14)

Les anàlisis que es van realitzar sobre les restes vegetals trobades en les excavacions han permés conéixer les principals activitats econòmiques en la primera fase d’ocupació del Tossal de la Vila. Els seus pobladors es dedicaven a l’agricultura, centrada exclusivament en cultius de cereals, com a blat i ordi, i, per descomptat, a l’aprofitament dels recursos vegetals silvestres de la zona, com a bellotes i aranyoners.
Gràcies als indicadors arqueològics trobats durant les campanyes d’excavacions s’ha pogut arribar a aclarir la cronologia absoluta de l’assentament. Es tracta de dues fonts de dades, aportats pel mètode del C14 en restes trobat en el context del Bronze Final-Ferro Antic. La primera és una mostra de fusta carbonitzada, possiblement un pal de la coberta de l’estada A, i la segona una llavor de bellota també carbonitzada, recollida en l’àmbit C. Aquestes proves testimonien just el moment inicial de la fase constructiva i l’episodi de l’incendi final de l’assentament.
En les coves pròximes han sigut trobats materials datats entre el Neolític i l’Edat del Bronze, així com gravats del Paleolític.

1 Carboni 14 (C14): Mètode de datació emprat en arqueologia i desenvolupat per Willard Libby en 1949 que permet saber amb una certa precisió la data d’origen de restes orgàniques. Més informació