Vinamargo

Home
/
Vinamargo

Vinamargo

.
Vista general
.

Vinamargo

Castelló de la Plana País Valencià / Comunitat Valenciana Espai Cultural

Sobre

El jaciment romà més extens de la província
La vila romana de Vinamargo, situada fora del nucli urbà de Castelló i a un parell de quilòmetres de la mar, va ser descoberta durant les obres de canalització del barranc de Fraga, que van traure a la llum jaciments arqueològics de diferents èpoques: ibèrica, romana i medieval. Segons els estudis elaborats, sabem que la vila va ser utilitzada entre els segles I i V d.n.e. i que és el jaciment arqueològic excavat d’època clàssica més extens de la província de Castelló, amb aproximadament 2.750 m² de superfície. Encara que cal assenyalar que ha sigut excavat parcialment, únicament l’àrea afectada per les obres, i, per tant, no es té una visió completa de la seua planta ni de la seua extensió real. La vila es troba molt pròxima al Caminàs, camí històric que comunica gran part dels jaciments de la Plana, a prop també de la Via Augusta i de la mar, així que se situa geogràficament en un lloc molt estratègic.

Ampliacions successives en estades i edificis annexos
La típica vila romana tenia una pars urbana per a les residències del propietari i la seua família amb les mateixes comoditats que tenia en la seua domus2 de la ciutat; una pars rustica, on estaven la cuina i els quarts dels treballadors esclaus, i una pars fructuària en la qual s’elaboraven, conservaven i emmagatzemaven els productes del camp. La distribució i subdivisió dels espais en la vila de Vinamargo és difícil d’identificar perquè ha patit diferents ampliacions que han modificat l’ordenació de les estades i els edificis annexos a l’habitatge. Però sabem que a mitjan segle I o inicis del segle II d.n.e. es va crear un primer nucli en la zona oest.

No ha sigut excavat íntegrament, només la zona afectada per les obres, que té una extensió de 2.750 m²
No obstant això, ja a partir dels segles III-IV d.n.e. el projecte va canviant i s’adverteixen unes superposicions de noves estructures i una gradual ampliació. De fet, en la part occidental se situarà la pars rustica (magatzems, estables i habitacions del servei), en l’àrea oriental la pars fructuària (forns i estades annexes) mentrestant, amb tota probabilitat, la pars urbana va ser desplaçada a la part sud, amb reformes i nova definició dels espais, afegint-se, entre altres, el complex termal, el forn i el hypocaustum.

Tres patis amb habitacions al voltant
La vila està composta per tres mòduls que repeteixen el mateix patró: un pati al voltant del qual es distribueixen les diferents estades. El primer pati està situat en el centre i a ell s’accedia per la zona nord, però es desconeix la delimitació perquè aquesta part va ser destruïda durant les obres d’ampliació de l’actual camí de Vinamargo. Aquest espai presenta un pòrtic amb quatre bases de pilar o columna, dues canalitzacions obliqües i un pou amb una altra canalització que es va construir en un segon moment. Pel costat sud s’accedeix a una zona que correspon a una fase més avançada, on trobem les termes, amb els banys del frigidarium, el caldarium amb restes del hypocaustum, el praefurnium, el furnus i altres estades més que podrien ser el tepidarium i la natatio, a més de les restes d’una latrina.
A la cantonada sud-oest es va trobar una bassa quadrangular, amb sistema d’aigua, així com dues dolia. És probable que aquestes estructures i la canalització tingueren una funció relacionada amb l’argila, més concretament amb la seua fase de decantació i cocció. Des d’aquest primer pati s’accedeix, a través d’un xicotet corredor, al segon pati, situat més cap a l’oest i que originàriament no tenia estades al seu voltant sinó tàpia. Després, en una fase de canvi estructural aquest pati es va estendre cap a l’oest, modificant-se la seua forma i col·locant-se habitacions totalment simètriques en el seu entorn. Són 15 estades de perfil quadrangular i diferents grandàries que bé van poder ser magatzems, estabulacions i fins i tot servir com a hàbitat.
L’assentament estava situat en una posició de gran importància estratègica: a dos quilòmetres de la mar, molt prop del Caminàs i relativament pròxim a la Via Augusta
Habitacions per als esclaus
En canvi, el tercer pati és, amb tota probabilitat, l’àrea on es van posar les primeres pedra per a edificar la vila.
Aquest espai, amb accés des del costat aquest, tenia un pati central, el pòrtic perimetral, un impluvium i diverses habitacions, però resulta difícil la seua interpretació per les nombroses transformacions posteriors. L’única ben documentada és una sala rectangular, situada a la cantonada nord-est, que conserva el paviment original.
Aquest tercer pati està delimitat per un carrer porticat i, més a l’est, per la pars rustica amb les estades per als esclaus.
S’ha constatat que les primeres construccions van començar a mitjan segle I d.n.e.

Dins del conjunt de l’habitatge cal assenyalar un espai molt interessant que se situa en el límit oest. Es tracta d’una xicoteta habitació absidal flanquejada per diverses habitacions quadrangulars. La hipòtesi proposada pels investigadors és que es tracta d’una àrea que va tindre una funcionalitat religiosa, tesi corroborada també per la troballa, en l’estada contigua, d’un suggrundaria dins d’una fossa coberta amb una tegula amb el seu aixovar ceràmic que acompanya al xicotet difunt.

Murs de maçoneria
Des de la fundació de la vila fins a les diferents fases de modificació i reformes es va utilitzar el mateix patró quant a la tècnica de construcció emprada. És una fonamentació construïda amb sòcol de murs de maçoneria que arriben als 90 cm d’altura, un alçat alçat amb tapial i una cobertura que, segons les ensulsiades oposades, estava constituïda de tegulas i imbrex. No obstant això, s’han pogut documentar dos paviments in situ realitzats amb opus caementicium mentre que el sòl de la zona de les termes, per les restes romboidals trobades, havia de ser de opus reticulatum.
El material oposat en les diferents campanyes d’excavacions contribueix d’alguna manera a posar ordre en les diferents fases de canvis i ampliacions que van afectar la vila de Vinamargo, encara que el treball de catalogació està encara en procés. S’ha recuperat una rellevant quantitat de ceràmiques de transport procedents en la seua majoria de la Tarraconensis (segles I-III d.n.e.), associada al comerç de vi, i de la Bètica per al comerç d’oli i salaons -de peix. A més, hi ha un grup d’àmfores africanes (segles II-IV) i variades tipologies de vaixella fina de taula, com a plats, bols i copes, o gots de terra sigillata hispànica (segles I-II d.n.e.). Alguns presenten el sigillum, la marca del terrissaire, que ajuda a esbrinar la procedència de les peces.
El propietari, probablement un patrici, va manar construir la vila per a realitzar l’explotació agropecuària de la zona

Producció ceràmica pròpia
Les deixalles de cocció que es van trobar en una zona exterior de la vila documenten que els seus habitants produïen la seua pròpia ceràmica (segles I-II d.n.e.). S’han arribat a identificar anforillas, llucanes i cantimploras amb el segell del seu terrissaire, que revela el nom d’Àtic. Totes les peces estan fetes a motle i es presenten retorçades i deformades, raó per la qual es van tirar. Encara que esporàdics, al costat dels d’època romana hi ha fragments de ceràmiques andalusíes dels segles X al XII. Aquest fet ha de posar-se en relació amb l’existència en la proximitat de la vila d’una alqueria andalusina. Són testimonis algunes estructures d’aquesta època trobades en la part oest de l’habitatge i altres dels segles XIV i XV, en el costat aquest.
Dels objectes metàl·lics són importants algunes restes de ferro o plom associats amb el mobiliari i també eines de treball de camp, claus o grapes. Hi ha també monedes, com a asos i sestercis, amb una cronologia a partir dels segles II-I a.n.e. fins als segles I-III d.n.e. Es van trobar fíbulas (fermalls de bronze decorats) utilitzades en els arnesos dels cavalls i objectes d’os treballat com a agulles de cabell, punxons, agulles de cosir, mànecs de ganivet, peces de frontissa, etc. datables en els segles II i III d.n.e.
Quant al material de vidre, sabem que es tracta de recipients usats com a servei de taula. També hi ha grans panells de cristall utilitzats per a les finestres i, fins i tot, diversos comptes de pasta vítria i tessel·les de mosaics.