Torrelló del Boverot

Torrelló del Boverot


Almassora País Valencià / Comunitat Valenciana Espai Cultural

Sobre

Història de les excavacions
Les primeres excavacions van començar a la fi dels anys 80 sota la direcció de Gerardo Clausell, actual director del Museu d’Almassora, qui a través de la revista La Murà va donar a conéixer en 1997 els resultats de la seua investigació. En la part nord-oest es va trobar, al costat d’una torre circular, un lot de material datable entre el Bronze Mitjà i el Bronze Tardà que inclou una cassola carenada i una biga de fusta carbonitzada, de la qual es van extraure mostres per a determinar la cronologìa i esbrinar quin tipus d’arbre va ser emprat en la construcció dels edificis. En les campanyes de 1993 i 1994, la investigació d’una necròpoli va descobrir 25 enterraments, entre tombes, restes d’incineracions i una sèrie d’objectes de diverses èpoques: fenicis, ibèrics i, sobretot, medievals. En 1995 es van consolidar les estructures existents, documentant-se les seues fases de construcció.

Finalment, durant l’excavació de 2001 es va documentar una habitació de l’època de l’Ibèric Final i, per davall d’aquesta, les fases prehistòriques. De fet, la fase més representativa en el Torrelló és el moment final del Bronze, del qual es conserven estructures o habitacions de tipus absidal2 amb parets interiors enlucidas3, una llar de forma circular i diferents fragments de ceràmiques, la qual cosa documenta la seua habitabilitat. També fora d’aquest habitatge es van trobar altres utensilis com una punta de fletxa de bronze i una banya o cresol de cérvol. En tota la zona es van identificar diversos nivells d’ocupació, però el coneixement espacial general era difícil de determinar a causa de la superposició de les habitacions superiors ja existents.
El primer assentament es va crear en un moment avançat del Bronze Mitjà i constava de diverses cabanyes protegides per una muralla de dos metres d’altura

Hipòtesi històrica
Probablement, en un moment avançat del Bronze Mitjà es va crear el primer assentament del Torrelló, que es va estendre en una zona plana sobre un escarpe rocós d’una terrassa fluvial. Estava constituït per cabanyes o estades, protegit per una muralla de prop de dos metres d’altura en la part nord i de manera natural en el costat sud. Gràcies al material trobat i els diferents estudis realitzats es pot proposar una datació al voltant de l’any 1000 a.n.e.

En l’època final del Bronze, entorn del 680-670 a.n.e., està documentat un canvi no sols estructural per la presència d’habitacions (hab. 5-7) amb desenvolupament rectangular o quadrangular, parets arrebossades en la part interna i una orientació dels habitatges en direcció Nord-Sud, sinó també una nova influència oriental en el material trobat, amb l’aparició de les primeres peces fenici-occidentals. Es tracta d’exemplars d’àmfores de saco4 i moltes altres peces completes, juntament amb algunes llaurades a mà. Entre aquestes cal destacar una peça peculiar i de gran qualitat: una tassa polípoda5, que es recolza sobre quatre peus, elaborada i decorada a mà abans de ser cuita. Són ceràmiques amb decoracions característiques de l’estil campaniforme6, que comença a partir del Bronze Antic amb alguna perduració cronològica més antiga. En el cas del Torrelló es troba en un context de mitjan segle VIII a.n.e., la qual cosa indica que és de procedència forana i formava part d’una vaixella especial.

La troballa de molts contenidors quasi complets ha portat als arqueòlegs a pensar en un sobtat abandó del poblat degut a una inestabilitat militar en l’àrea, la qual cosa justificaria les presències in situ. Aquesta mescla de material local i fenici pot assenyalar un moment històric (entorn del 600 a.n.e.) de convivència entre les gents autòctones i els nous comerciants que van arribant, probablement a través del delta del Millars, alguns dels quals s’estableixen en el poblat. No sembla ser una cosa ocasional, sinó que a mesura que va transcorrent el temps l’assentament es va incrementant i, com a conseqüència, augmenta el nombre de troballes de peces ceràmiques senceres.
La fase més representativa del Torrelló és l’etapa final del Bronze, període del qual es conserven habitacions, una llar circular i fragments de ceràmiques, la qual cosa demostra que va ser habitat

En els habitatges d’aquesta fase, l’activitat de l’home està ben documentada. De fet, s’han trobat restes de llars de forma circular, de dues tipologies diferents: una que fa directament el foc en el sòl, amb carbons i cendres, i una altra en la qual es nota una preparació més articulada amb capes de fang i palla. D’altra banda, són molt interessants les restes de metalls trobats en el jaciment, com la punta de Palmela, la destral de pedra polida amb secció longitudinal el·líptica i altres fragments de bronze amortitzats, resultat de la fusió i el treball del metall. Aquesta dada és interessant perquè suggereix que algunes de les estructures oposades podrien ser forns per a la fosa dels metalls, encara que no hi ha restes de cresols o motles que confirmen aquesta hipòtesi.
S’ha descobert una necròpoli amb 25 enterraments, entre tombes i restes d’incineracions, a més d’una sèrie d’objectes fenicis, ibèrics i, sobretot, medievals

Zona d’enterrament
A 300 metres del poblat s’ha identificat una zona d’enterrament situada sobre una terrassa superior del riu Millars i en direcció nord-oest respecte al jaciment. El descobriment de la necròpoli va ser del tot fortuït a causa de la rompuda parcial d’aqueixa parcel·la, la qual cosa va afavorir l’aparició de restes ceràmiques ocultes fins al moment. Així que l’equip d’investigació, una vegada recollit el material superficial, va decidir dur a terme uns quants sondejos per a documentar científicament l’àrea. Encara que no s’ha registrat cap ustrinum7, sí que es van documentar bastants tombes en les quals es van depositar diversos enterraments, per un total de 25, algunes individuals i una altra singular amb tres persones en la mateixa urna. Aquests contenidors havien sigut depositades en un forat de la roca. Aquest clot, de manera més o menys circular i creat expressament per a la seua utilització com a depòsit funerari, tenia les mesures justes.
Escarabeo de pedra vermellosa en impecable estat
Una altra curiositat és la troballa d’un xicotet escarabeo8 en perfecte estat de conservació en la mateixa parcel·la, en la qual el terreny ha sigut remogut moltes vegades per l’arada, de tal manera que els objectes arqueològics oposats no estan en el lloc d’origen. La peça està elaborada en pedra, probablement cornalina vermellosa, amb una perforació en els seus extrems per a poder-la enfilar. En la cara externa s’aprecien les diferents parts del cos de l’escarabat, mentre que en el revers s’observa en vertical la figura d’un guerrer nu que marxa cap a l’esquerra i porta amb si un escut redó i una llança. Segons l’historiador Josep Padró, potser és de fabricació etrusca entre finals del segle V i començaments de l’IV. És cert que es tracta d’un objecte que habitualment se sol trobar en llocs sacres, en espais dedicats a la mort i la veneració dels avantpassats.

A partir del segle VII a.n.e. es va produir la convivència de gents autòctones i nous comerciants que van anar arribant a través del delta del riu, la qual cosa explica la mescla de material local i fenici.

A les diferents campanyes d’excavació del jaciment han seguit estudis específics sobre la magnitud del material oposat, com les anàlisis arqueométricos9 i paleocarpológicos10. Amb els primers s’ha aconseguit determinar quines matèries primeres van ser emprades per a la producció de la ceràmica. Els investigadors van seleccionar i van analitzar mostres de les pastes ceràmiques més representatives i el mateix van fer amb mostres de les argiles naturals extretes d’un jaciment situat entre el Torrelló d’Almassora i el d’Onda, i després les van comparar amb les dades arqueomètrics obtinguts. D’aquest treball es desprén que hi ha ceràmica local i una altra procedent d’intercanvis comercials directes o a través de gent forana, com per exemple la ja citada tassa polípoda.

Mentrestant, amb les anàlisis paleocarpològics es determina quina era l’alimentació dels habitants del poblat. Per a esbrinar-ho es va recollir un mostreig de sediment datable, pel material arqueològic aparegut, entre el final del segle VIII i l’inici del VI. Es tracta d’una concentració de fruits i llavors que demostren el consum sobretot de cereals (dos tipus de blat, avena, ordi i mill) i, a més, llentilles, bellotes i restes de vinya.

Més informació

Freelance: No

Informació de contacte

Especialitats

Similar