En Balaguer

Origen i evolució d’una comunitat rural
El jaciment de Balaguer se situa en una zona muntanyenca, entre la serra de Gúdar i la costa del Maestrat, dins del terme municipal de Portell de Morella, a la comarca dels Ports. A Balaguer no es pot definir com un poblat sinó com un conjunt de nuclis rurals d’hàbitat de xicoteta extensió que aprofitaven els recursos de la zona i es dedicaven a l’explotació agropecuària i magatzematge.
En 2005, abans de dur a terme les obres per a realitzar un parc eòlic en aqueixa zona, els investigadors van realitzar una prospecció intensiva per a identificar la presència de testimonis arqueològics i efectivament es van recuperar nombrosos materials en superfície; es va marcar el perímetre del jaciment i es van documentar restes de diferents estructures. Cap a la meitat de l’any següent va començar la primera campanya arqueològica en la qual van estudiar com l’obres afectarien la zona i comprovar les hipòtesis sobre la cronologia del complex.

Van ser realitzats uns 30 sondejos manuals en 242 m² de superfície i el material trobat va revelar l’existència de tres nivells d’ocupació: fase protohistòrica (Ferro Antic), època iberorromana i un edifici del segle XIX.

Durant el 2008 va haver-hi una altra campanya en la qual es va decidir aprofundir en els sectors 1 i 2, relacionats amb les primeres dues fases d’activitat del jaciment. En el primer sector es va localitzar la planta d’un edifici d’època iberorromana amb nombrosos departaments relacionats i també un graner sobreelevado. En canvi, en el segon es va documentar gran part del complex edificat en l’Edat del Ferro I, com la Casa-Torre del segle VII a.n.e.

L’equip dedicat a les labors arqueològiques estava format també per conservadors-restauradors que en alguns casos van intervindre directament sobre les estructures; en uns altres van afavorir la conservació de les restes arqueològiques i finalment van preparar el jaciment per a la seua posada en valor. En canvi, la intervenció realitzada en el sector nord es va enfocar en la documentació d’una masia coneguda com Mes de Joan, d’època post-medieval.

Fase primera de l’Edat del Ferro: Casa-Torre
La primera ocupació del jaciment es va identificar en la zona sud-oest de l’àrea d’estudi (l’anomenat Sector 2) les restes del qual eren poc visibles a causa de l’elevat nivell de deterioració de les seues estructures. No obstant això, es defineix clarament un edifici denominat Casa-Torre, de planta rectangular que acaba amb un extrem absidal que li confereix aqueix aspecte semi-fortificat. D’altra banda, aquesta construcció és l’eix central d’un posterior procés d’urbanització evidenciat per la presència de diversos departaments adossats als seus costats nord i sud. La Torre té 45 m² de superfície i se suposa que va tindre dues plantes (teoria evocada pel gruix dels seus murs). En la part interior de l’estructura, es conservava un important conjunt de peces ceràmiques, en la seua majoria, gots d’emmagatzematge d’aliments, olles, cassoles de cuina i alguns objectes més fins utilitzats com a atuells i utensilis de l’Edat del Ferro I. Possiblement aquest aixovar va estar situat en un banc al costat del mur —el que pot suggerir que en aqueix mateix lloc es va instal·lar un primer hàbitat cap al segle VII a.n.e.—.
Jaciment amb vestigis de freqüentació des de l’època protohistòrica, iberorromana i post-medieval

En una fase successiva, aquesta Torre s’engloba amb altres estructures de formes quadrangulars realitzades en un primer moment cap a la part occidental i posteriorment estenent-se cap al sud. De fet, en les proximitats d’aquesta zona s’ha documentat una ingent quantitat de restes ceràmiques, ossis i fins i tot fragments de toves que presenten encara empremtes vegetals (testimoniatge d’una possible utilització d’aquest material per a alçar les parets i el sostre de les habitacions).

Aquest fenomen de creixement estructural està associat a una nova fase d’ocupació cap a la primera meitat del segle VI a.n.e. detectat gràcies a la troballa d’un altre aixovar de cuina descobert en el departament 3 que ha romàs in situ. No obstant això, hi ha encara molt a investigar doncs en superfície es veuen indicis d’altres espais que completarien el complex en qüestió.

Segona fase: Iberorromana
En la zona sud de la lloma de Balaguer també es va trobar un altre conjunt arqueològic relacionat amb l’aparició d’habitatge i magatzem d’època iberorromana i datat des del segle III a.n.e. fins al segle II d.n.e. Inicialment, els sondejos van revelar l’existència d’un xicotet graner sobreelevado i integrat en un edifici més gran. En la part oest es va trobar una trama de murets paral·lels a l’edifici que probablement formaven part d’un sistema de ventilació de l’ambient per a evitar l’acumulació d’humitat en la seua part inferior. A més, en la zona central es van trobar tres lloses col·locades verticalment i secundades les unes en les altres creant una cista. Durant la prossecució dels treballs arqueològics es va definir el perímetre d’aquest sector —que va resultar bastant ampli (600 m²)— i dividit en huit departaments, encara que en alguns casos és complex establir les seues funcions reals.

Granero sobreelevado amb possible sistema de ventilació de l’ambient per a evitar l’acumulació d’humitat

Segons una anàlisi estructural, sembla ser que en principi es van crear zones designades a hàbitat (Edifici 0) i posteriorment altres espais destinats a labors agropecuàries, magatzematge i també per a allotjament.

Tercera Fase època post-medieval: Masia Mes de Joan
L’última fase d’ocupació de Balaguer està ben representada per la masia Mes de Joan. Probablement es va realitzar aprofitant les estructures de les èpoques anteriors i també va afectar els nivells arqueològics.
Aquest immoble —utilitzat com casalicio— era destinat tant a hàbitat com a treball. Té una planta rectangular d’uns 220 m² dividits en quatre habitacions i en el costat oest de la casa està adossat un forn morú de llenya.
Masia Mes de Joan: Complex destinat a tasques domèstiques, agrícoles i ramaderes

Segons la tradició oral, se sap que durant la seua última fase d’ocupació, en aquesta Masia vivia una família molt nombrosa que es dedicava a tasques domèstiques, agrícoles i a la ramaderia.
Encara que no hi haja una data concreta del seu alçament es creu que va ser construïda durant l’últim terç del segle XVIII i principis del XIX. La seua construcció coincideix amb un moment històric en el qual moltes àrees muntanyenques de la zona es van veure afectades a causa del creixement demogràfic que va provocar la necessitat de crear rendiments agropecuaris i va portar com a conseqüència l’augment del nombre de masies als Ports. En canvi, en la segona meitat del segle XX hi ha un èxode cap a les ciutats i es produeix el total abandó dels camps i del patrimoni constructiu visible.
Restes materials
El material en si, com hem pogut observar en les descripcions dels diferents sectors, abasta una cronologia molt àmplia: època protohistòrica, ibèrica, romana, medieval i post-medieval. Encara que aquestes dues últimes han aportat menor quantitat de fragments, en A Balaguer destaquen quatre grans conjunts ceràmics.

El primer està localitzat a la Casa-Torre (sector 2) en un context tancat. En ell van aparéixer exemplars que formaven part del servei de taula i contenidors per a emmagatzematge d’aliments o per a cuinar (tots decorats amb diferents tècniques d’acabat). A més, també es van trobar restes de bronze: una agulla de cosir o d’ull i una petxina marina de gasteròpode datada dins del segle VII.

El segon conjunt tancat es va descobrir en el Departament 3. Es van trobar 30 peces ceràmiques modelades a mà o a torneta (amb presència d’alguns elements grafitados) i un altre tipus denominat els peus reixats (peus calats) que inclou perforacions al voltant de la superfície del peu anul·lar. També es va recuperar un grup d’objectes metàl·lics, entre ells destaquem una fíbula de doble ressort; un ganivet afalcatado i una graella en un estat de conservació no gaire bo.

En el tercer grup de materials hi ha peces ceràmiques fetes a mà i a torn (de l’època ibèrica) juntament amb algunes importacions d’edat romana republicana: fragments de Kálathos1 i escasses restes de ceràmica Campaniense2 marcant un espai temporal des de l’III fins a l’I a.n.e. Al costat dels atuells, també es va trobar un botó semiesfèric de bronze i una fíbula de la Tenè3.
Casa-Torre, primer nucli estructural de l’Edat del Ferro

Finalment, el quart conjunt es destaca més respecte als altres per la presència d’algunes ceràmiques romanes de prestigi com la terra sigillata4 (de procedència itàlica i sud gàl·lica) i d’alguns atuells de servei de taula, encara que continuen predominant les ceràmiques modelades a torn ibèriques com a àmfores, Kálathos, páteras5, fragments de tinajas, pitxers i restes de ceràmica feta a mà. Igualment cal destacar l’aparició de 7 pondus6 (identificats en el Sector 1) que mantenen les mateixes característiques simples a excepció d’un que està incís en la part superior.

L’estudi de les diferents estructures del jaciment i de les abundants restes ceràmiques, metàl·lics i ossis trobats, són només alguns dels factors que han contribuït a reconstruir el context de Balaguer. A aquests elements hem d’afegir la posició geogràfica, els recursos de la zona, els cultius i les vies de comunicació ben comercials o ramaderes. Tots aquests aspectes ens demostren que a la Casa-Torre va haver-hi una freqüentació del conjunt a partir de principis del segle VII a.n.e. i després es va passar a un edifici més complex durant la primera meitat del segle VI a.n.e. (on es vivia en condicions bastant elevades, segons els testimoniatges ceràmics trobats). Posteriorment, entre l’III a.n.e. i l’II d.n.e., es nota una fase d’abandó amb una successiva ocupació en la part sud que manté més o menys el mateix model de caràcter rural: departaments amb zones de treball i habitatge seguint-li un altre buit històric que acaba amb la construcció de la masia Mes de Joan en el segle XVIII i que perdurarà fins al segle XX, conservant la seua identitat agropecuària.

1Kálathos: Objecte de ceràmica ibèrica amb forma de cistell cilíndric.
2Cerámica campaniense: Terme utilitzat per a identificar un grup de producció ceràmica elaborada amb vernís negre que es fabricava a Campània, Laci, Etruria i Sicília, però que es difon en tot tota la part occidental del Mediterrani. La seua cronologia se centra entre finals del segle III i l’I a.n.e. Es coneixen tres produccions principals denominades campaniense, A, B i C.
3Cultura de la Tenè: És una cultura pertanyent a l’Edat del Ferro, també coneguda com a Edat del Ferro II.

4Terra sigillata: Expressió llatina que significa «terra (o ceràmica) segellada», referida a un característic tipus de ceràmica romana de color roig brillant. La seua cronologia abasta des del segle I a.n.e. fins a mitjan segle III, aproximadament.
5Pátera: Plat de poc fons d’època romana utilitzat durant els ritus de sacrificis.
6Pondus: Pes de teler romana.