Los Morrones
Cortes d'Arenós País Valencià / Comunitat Valenciana Espai Cultural
Sobre
Un poblat fortificat del Ferro a l’Alt Millars
En el terme de Cortes de Arenoso, municipi de l’Alt Millars situat a 75 quilòmetres de Castelló, entorn de la Masia dels Morrones, existeix una àmplia zona arqueològica que mostra la continuïtat de l’ocupació en un període que abasta dos mil·lennis. Tres són els espais que han documentat els arqueòlegs: Morrón Rosegue, Els Morrones i la masia dels Morrones.
És considerat un dels conjunts construïts a major altura en aquesta comarca muntanyenca i mostra la importància que la zona va tindre en el passat. Els treballs d’excavació s’han centrat principalment en el poblat dels Morrones, l’organització estructural dels quals no té parangó fins hui. A partir dels estudis elaborats, es pot afirmar que la seua construcció comença en el segle VII a.n.e.
El poblat està compost per un assentament, una torre, dos llenços de muralla i una torre auxiliar. Les excavacions han tret a la llum gran part de les muralles i les estades de diferent funcionalitat, així com forns, llars i xicotets depòsits d’emmagatzematge. A més, han sigut recuperats nombrosos objectes ceràmics, com a atuells, orses, recipients de diferents grandàries i funcions, així com metàl·lics (una alcotana1, ganivets i penjolls, entre altres) i restes d’animals que han resultat de gran valor per a aprofundir en la importància de l’enclavament.
Primeres prospeccions en els anys 90
El jaciment és conegut des de la dècada dels 90 del segle XX, quan van començar les primeres prospeccions de la zona. Però a partir del 2004, de la seua documentació es va fer càrrec el Servei d’Investigacions de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació Provincial, que va iniciar un programa d’estudi sistemàtic del territori que va permetre identificar i distingir tres diferents àrees arqueològiques, segons la catalogació del material recollit.
El primer és el Morrón Royo, situat al sud de la masia sobre l’últim dels escarpes calcaris que li donen nom, pertanyents a l’era del Cenomaniense (fa aproximadament 100 milions d’anys), amb una àmplia cronologia que s’inicia amb una ocupació en l’Edat del Bronze, una torre de l’Edat del Ferro i, finalment, la seua transformació en un poblat ibèric. Els Morrones, situat al nord de l’anterior sobre una xicoteta superficie plana, ofereix el conjunt millor conservat d’estructures a simple vista, amb presència de ceràmiques de l’Edat del Ferro. Finalment, la Masia dels Morrones, on els investigadors han trobat ceràmiques d’època ibèriques, romanes i islàmiques en els camps de cultiu que ara romanen improductius.
Una construcció sòlida i de referència
Després de deu campanyes d’excavació en extensión2 en l’àrea dels Morrones, el grup d’investigació va poder completar la delimitació de la planta de l’assentament que mostra unes característiques constructives pròpies en adaptar les estructures a la peculiar orografia del terreny. Destaquen en el conjunt la torre i els dos llenços de muralla que parteixen dels flancs est i oest de la torre, tancant pel nord el poblat. Cada tram de muralla té una grossària d’uns cinc metres i està compost de dos cossos emplenats de pedres. La seua sòlida construcció ens mostra la imatge d’una impressionant construcció que degué destacar en el territori i situar al poblat com a lloc central de referència.
En el poblat de l’Edat del Ferro destaca la presència d’una torre amb dos llenços de muralla la grossària de la qual aconsegueix els cinc metres.
El conjunt de l’Edat del Ferro es completa amb la torre del Morrón Royo. Aquesta es va construir també en el segle VII a.n.e. i funcionaria com a complement pel sud de la situada a l’entrada del poblat, al nord. A l’interior de l’espai emmurallat s’alcen les estructures d’habitació i emmagatzematge fins a un total de deu, a més de diversos espais utilitzats per a desplaçar-se per l’interior del poblat.
Estades
Sabem que el poblat estava fortificat per la presència de dos trams de muralla, les parets de la qual es van aprofitar per a adossar les primeres estructures. Té com a peculiaritat la utilització de la roca retallada per a adaptar els murs. Les roques sedimentàries marines que componen el puntal sobre el qual s’assentisca el poblat són fàcils de treballar, per això els punts que sobreïxen en excés es readapten per a aprofitar al màxim l’espai constructiu intern.
Les estades estan organitzades en tres grups principals. El primer d’ells està situat en l’àrea aquest. Són quatre espais de grandàries i estructures diferents. Dos tenen forma rectangular, un quadrangular i el quart està molt afectat per processos erosius del vessant. En ells s’han localitzat elements domèstics que indiquen una utilització com a habitatge: totes elles presenten un pedrís (banc de pedra adossat a una paret), una llar i forats de pal per a la sustentació dels sostres, així com per a altres elements de la vida quotidiana o de partició de l’espai intern. Destaca a l’habitació 3 la presència d’un xicotet forn domèstic que conserva part de la seua cúpula, així com una troja (espècie de alforja o talega) en la qual es van trobar abundants restes de llavors carbonitzades.
La troballa d’utensilis i materials és molt ampli i divers: ceràmiques, peces de bronze i ferro, i restes de fauna i vegetals.
El segon grup se situa en el centre del poblat a un nivell més alt que les anteriors estructures. Són quatre estades, tres d’elles de forma quadrangular, mentre que la quarta és rectangular. Aquesta última presenta similars característiques domèstiques que les anteriors, amb llar central i forat de pal. Les altres tres no tenen cap d’aquests elements pel que podrien estar dedicades a l’emmagatzematge. Finalment, en l’àrea oest es delimiten dues estades més adossades a la muralla que també presenten elements domèstics, si bé la seua conservació està afectada per labors agrícoles desenvolupades en temps històrics.
Els treballs entorn de la masia dels Morrones de Cortes de Arenoso han localitzat tres àrees d’ocupació diferenciades amb materials que van des de l’Edat del Bronze a la romanització.
Els tres grups d’estades estan connectats entre si per corredors estrets, escales adaptades als desnivells de la roca i un espai obert en el qual també es va detectar la presència de forats de pal. Tots ells ens donen una idea de la complexitat del conjunt que, sense arribar a tindre característiques urbanes, tal com s’entén en l’època ibèrica, mostra una intencionalitat en l’ordenament intern.
El conjunt de materials més voluminós es va localitzar a l’habitació 1. Els materials trobats, 52 peces aproximadament, es concentraven en dos punts diferents. La majoria eren contenidors per a l’emmagatzematge i orses de diferents grandàries. A més, cal assenyalar també la presència d’una alcotana3 de ferro molt ben conservada i dos fragments de ganivet de ferro, un penjoll en bronze i un mànec fet sobre cuerna de cérvol. La distribució del material es concentra majorment en dos espais ben definits: un situat a l’oest en el qual únicament s’han trobat recipients relacionats amb l’emmagatzematge, de diverses grandàries i acompanyats de xicotets recipients que podrien servir com a elements de mesura, i un altre a l’est, amb recipients que semblen pertànyer a la vaixella de servei de taula.
Abundants llavors de blat
A l’habitació 3 es va recuperar un voluminós conjunt de llavors carbonitzades que, després de la seua anàlisi, es van catalogar com Triticum dicoccum, conegut com farro, una espècie de blat antic que creix bé en terrenys pobres en nutrients i és particularment resistent al fred. Les llavors trobades permeten suposar que els pobladors practicaven una agricultura cerealística en els camps d’al voltant de la masia. La fauna assenyala, per part seua, una explotació domèstica del bestiar en la qual van predominar les ovelles, els bous, els porcs i, en menor mesura, els cavalls. A més, a través de les anàlisis de restes de carbó s’han pogut identificar els diferents arbres que es van emprar en la construcció de les bigues, prestatges o escales, utilitzant, per descomptat, fusta extreta de zona pròxima al jaciment: roure-quejigo, pi i carrasca-coscolla.
L’enclavament de l’Edat del Ferro, els habitants del qual practicaven una agricultura cerealística i explotaven bestiar, va ser abandonat abruptament.
Fragments antropològics
Destaca la presència de restes humanes en diferents habitacions: cinc fragments de crani d’un adult a l’interior de l’habitació 2, onze falanges i quatre metacarps d’una mà dreta d’adult a l’habitació 1 i una mandíbula a l’habitació 18. Aquestes sorprenents troballes plantegen com a hipòtesis de treball a l’equip d’investigació l’abandó forçat del poblat si bé, excepte en una habitació en la qual es va documentar un incendi previ a la seua ensulsiada, cap de les altres estades presenta indicis semblants.
1 Orsa: pitxer per a guardar cereals, llegums, sucre, farina o altres productes.
2 Excavació en extensió: excavació més àmplia que un sondeig en la qual s’actua en una superfície major de la parcel·la.
3 Alcotana: objecte allargat de ferro amb dos extrems aptes per al treball. Un extrem té forma de destral i l’altre d’aixa.,s’empra per a tallar o picar.
Més informació
Tipo de negoci: Espai Cultural
Freelance: No
Informació de contacte
Especialitats
Similar
Carcayú
València Professional
Mari Carme Canós
Vila-real Empresa
Joan Raga
Vila-real Professional
Chezlalá Art Studio
Castelló de la Plana Empresa