Torre de la Sal
Orpesa del Mar País Valencià / Comunitat Valenciana Espai Cultural
Sobre
Vigilància contra la pirateria d’ultramar
A la Ribera de Cabanes (Castelló) existeix una xarxa de torres fortificades: la Torre de la Sal, la Torre del Carmen, l’Església Fortificada d’Albalat i les torres dels Gats i Carmelet, construïdes entre els segles XIV i XVI. Aquestes cinc torres suposen per al municipi de Cabanes un al·licient cultural i turístic, potenciat en el que es denomina Ruta de les Torres, i que apareix adequadament senyalitzada en tot el seu recorregut.
La Torre de la Sal es localitza en el poblat marítim de Torre la Sal, en els voltants del Parc Natural del Prat de Cabanes-Torreblanca.
Els orígens d’ocupació humana a l’entorn del poblat marítim de Torre la Sal corresponen al Neolític, com el demostren les sitges trobades al Prat i Costamar, on destaquen un elevat nombre d’estructures excavades i ceràmiques a mà amb decoració impresa i almagra1.
El oppidum ibèric de Torre la Sal és conegut des d’inicis del segle XX. En 1922, Peris Fuentes comentava que les aigües havien guanyat terreny a la costa i que «… enfront de la Torre la Sal… en un dia que estiga tranquil i faça sol, en el centre d’una extensió d’aigües diàfanes s’observa un manchón fosc; entrant en un pot es veu que el produeixen els fonaments d’una població…».
La seua situació en la mateixa costa, amb una forta projecció marítima, ho converteix en un potent nucli d’intercanvi comercial que es manifestarà en moments primerencs a través d’importacions fenícies i l’auge de les quals s’evidenciarà en les fases més avançades del període ibèric gràcies a la redistribució de productes itàlics, sobretot entre els segles III i I a.n.e., havent-se constatat una gran àrea de desembarcament en la qual s’han documentat abundants restes d’àmfores vinarias Dressel 1 i Lamboglia 2. El seu moment d’abandó se situa en l’ibèric final, s. II-I a.n.e, en el qual es van exhumar restes d’edificacions, dos forns i espais oberts, a més d’una necròpoli dels s. V a l’I a.n.e.
En l’àmbit subaquàtic de Torre la Sal es coneixen importants restes arqueològiques: la Caserna de la Guàrdia Civil, àrea submarina on s’han reportat troballes d’àmfores d’època romana tardana i el Derelicte Francés, afonat enfront de la costa en 1844, a 3 m de profunditat.
D’època islàmica està constatada una fase d’ocupació dels segles X i XI, documentant-se una necròpoli i una possible zona industrial amb estructures hidràuliques i sitges.
Amb la conquesta cristiana, l’entorn de Torre la Sal sembla estar despoblat, tal com l’evidencien les intervencions arqueològiques dutes a terme en la zona2.
En el segle XVI es construeix la torre guaita i de defensa de la costa de Torre la Sal sobre el promontori del jaciment ibèric del mateix nom. La torre es va declarar Bé d’Interés Cultural (BIC) en 2002, i forma part de la xarxa de torres defensives de la costa castellonenca, adscrita al districte de Peníscola.
Una costa habitada des del Neolític
Les anomenades Torres de costa complien una funció preventiva per a evitar els atacs de la pirateria procedent d’ultramar. Amb el nom de Torres guaita i defensa de la costa s’entén un conjunt d’obres de fortificació realitzades en l’àrea del litoral valencià; aquesta denominació resulta específica a partir de 1552, perquè a partir d’enguany, les obres de reforç de la costa segueixen les directrius que marca la Generalitat del Regne.
Era missió primordial de tals obres castrenses la vigilància i defensa de la costa valenciana, però en relació amb elles estava la comunicació, tant entre les diferents torres com entre elles, així com les entitats de població més pròximes, a les quals se’ls donava avís dels perills que provenien de la mar mitjançant llums, fums, sons, etcètera.
El nom de la torre al·ludeix a la seua relació amb la sal de les salines allí presents i possiblement a la seua vinculació amb la gabela3 de la sal de Peníscola, de la qual suposava el seu límit sud.
La Torre de la Sal apareix ja citada per Catalá de Valeriola en 1597: «… en averoyt missa a la torre de la Sal i a dinar a Alcalá de Gisvert. Aon paguí dita torre…» [sic].
El Virrei i Capità general del Regne de València, Carrillo de Toledo, en la seua visita a la torre el 10 de novembre de 1607, diu el següent: «Torre la Sal. En deu de la dita es visite aquesta torre una pieça d’Artilleria que tira tres lliures de bala hanse reparar els parapets i alçar les parets on fóra necessari i alçar la ximenera que aquesta caiguda fa d’entaular una coberta que ai en aquesta Torre que no aquesta de cap servei i recórrer la coberta questa damunt de la Artilleria» [sic].
En 1610 Escolano també esmenta la torre: «D’Oropesa corre la costa per espai d’una llegua a la torre de la Sal i per un altre nom de Cabanes, que es guarda amb un home a cavall».
Quant a la seua estructura, és de planta quadrada i cos prismàtic recte amb portal carreu excèntric en la façana sud. Compta amb arquería de cadirat de mig punt. L’obra és de maçoneria amb cantoneres de carreus. Consta de tres plantes, de les quals dues són sobre voltes de canó diametralment oposades. La planta baixa disposa d’escala adossada al mur interior, amb dos pesebres per al servei de les cavalleries i una lluerna al nord. La planta principal disposa, en origen, de quatre dispositius per al seu defensa, mentre que la de coronament aporta, sobre el portal, el corresponent matacán senzill, i, en la seua cantonera, un garitón per a la millor defensa dels seus paraments, així com també dispositiu d’observació, i, per a la millor defensa de l’entorn, diferents bocanas de foc a la disposició de la seua artilleria orientades al nord-oest, nord-est i sud-est.
Amb el regnat de Felip II es crea la xarxa de vigilància de la costa castellonenca
En la dècada dels 70 la família Villalonga de València, propietaris de la torre (hui dia de propietat municipal), van escometre la seua restauració obrint en un dels seus paraments un portal amb balconada.
Probablement la torre guaita va donar origen a l’emplaçament de l’actual poblat marítim.
Els serveis de guardacostes van tindre el seu màxim apogeu durant els segles XVI i XVII, no obstant això, la zona va quedar bastant despoblada per motius de salubritat provocats per les condicions pantanoses del estany i els atacs de la pirateria, els habitants de la qual semblen agrupar-se entorn del castell de Miravet i al nou nucli fortificat d’Albalat.
Torre la Sal apareix documentada en la cartografia des del segle XVI. En el mapa de Jerónimo Muñoz (1520-1591), en l’edició de 1584 del Theatrum Orbis Terrarum d’Abraham Ortelius, considerat com el primer atles de la història, inclou el mapa del Regne de València, on apareix representada gràficament la talaia.
En la cartografia del Regne de València dels segles XVII i XVIII veiem representada la Torre de la Sal en els mapes de Florida Blanca (1788), Cabanilles (1795) i Carbonell (1812).
La Torre de la Sal es troba documentada, segons el cronista de Cabanes Guillermo Andreu Valls, des de principis del segle XVII, quan el 9 de desembre de 1606 va morir en la mateixa torre un home de nom Antonio Ferruz. Poc temps després, l’any 1611, era coneguda com a Torre la Sal o de Cabanyes (segons informa Escolano) i estava guardada per un home a cavall. Posteriorment, el 3 d’agost de 1817, Guillermo Andreu continua informant que en un document signat davant el notari Fernando Bonegar de Pitarch: «Luis Pelechà atajador de l’esmentada torre, atorga el càrrec a Josef Montferrer, alpargatero, pel termini d’un any a partir d’aqueixa data, en el conveni de la qual Pelechà li cedeix el sou i altres emoluents i l’altre farà els serveis».
Una torre quadrada declarada Monument Històric
El poblat marítim ha estat vinculat des del seu origen (probablement finals del segle XVIII) als pescadors i a la mar. Hi ha constància que, des de finals del segle XIX, segons Mestre, venien mariners de Borriana, del Grau de Castelló i, en alguna ocasió de València, i llogaven cases que hi havia prop de la mar des de la primavera fins a la tardor. La seua presència era estacional, perquè els pescadors de Borriana, quan era temporada de la taronja, es dedicaven a transportar les caixes de taronges des de la costa fins als vaixells del Grau de Borriana o de ports pròxims. A l’hivern venien els canareus de les cases d’Alcanar a pescar la sépia al calador de Torre la Sal.
Més informació
Tipo de negoci: Espai Cultural
Freelance: No
Informació de contacte
Especialitats
Similar
Georgia Iordache
Castelló de la Plana Professional
Àngels Mallén
Onda Professional
Alejandro López
Castelló de la Plana Professional
María Chuliá
València Professional