Els Estrets
Vilafamés País Valencià / Comunitat Valenciana Espai Cultural
Sobre
Un poblat iber fortificat
Situat en el terme municipal de Vilafamés, el jaciment ibèric de Els Estrets ocupa una extensió aproximada de 3000 m². està situat en el cim d’un pujol de 283 m. d’altitud, en el barranc de Els Estrets, des d’on es domina tot el Pla de Vilafamés.
La bona conservació de les estructures arquitectòniques ho converteixen en un dels jaciments millor conservats de les comarques de Castelló.
Els treballs arqueològics, que es realitzen des de l’any 1990, s’han centrat en dues zones diferenciades del jaciment: el sistema defensiu i els espais domèstics. L’estudi del jaciment permet situar aquest poblat en un moment final de la cultura ibèrica, entre els segles III ANE i meitat del segle I ANE, moment en què la inclusió de tot aquest territori sota l’administració romana va produir una remodelació del territori que va provocar que els poblats ibèrics es transformaran en assentaments agrícoles romanitzat i situats als peus dels pujols on es localitzaven.
Sistema defensiu: Muralla i Torre.
La seguretat de l’assentament va constituir una de les preocupacions bàsiques dels seus pobladors, d’ací la ubicació en altura, el perímetre emmurallat, els bastions rectangulars, el fossat excavat en la roca i una espectacular torre de planta circular. La torre s’alça en la zona de més fàcil accés pel que reforçaria la defensa del poblat en aquest punt.
La torre és una estructura circular buida de 7,40 m. de diàmetre, construïda en pedra en tota la seua altura, els seus murs de maçoneria tenen una amplària mitjana de 1,75 m. i actualment conserva una altura de 4 m. Originalment constaria de dues altures: una habitació inferior que tindria la funció de magatzem o de cos de guàrdia, i un pis superior utilitzat com a punt d’observació i defensa.
Espai domèstic i de treball
Les cases i els recintes destinats al treball que s’han excavat fins al moment es van construir aprofitant la muralla que tanca el poblat. Entre aquests destacaríem dos espais: les cases i el molí.
Les cases
Les cases documentades fins al moment es van construir seguint la línia de la muralla i s’obrin a un carrer pavimentat amb lloses. Les estructures arquitectòniques es troben en un estat de conservació excepcional, arribant l’altura dels murs fins als dos metres. Les parets estaven construïdes amb maçoneria i tova i la coberta estava formada per un entramat de canyes i branques consolidat amb fang. D’aquests elements constructius hem trobat vestigis durant els treballs d’excavació.
A una de les cases s’accedia per una rampa feta amb pedres que donava a un espai que funcionaria com a lloc de treball i magatzematge, com l’indiquen els materials documentats, formats per fragments d’àmfores i de grans recipients ceràmics, així com molins de pedra i peces de teler. Annexa a l’anterior es troba una habitació sobre el sòl de la qual es van trobar restes d’una llar. La casa tindria una segona planta construïda amb tova, alguns de les rajoles de la qual han sigut recuperats durant els treballs d’excavació. L’habitatge va patir una remodelació i es va tapiar l’accés a un dels seus compartiments, al mateix temps que s’obria un accés independent des del carrer.
Sota el sòl de dues habitacions es van excavar sis fosses, quatre d’elles amb inhumacions infantils i les altres dues amb restes d’animals, concretament una mandíbula de senglar i una extremitat de ovicáprido. En la cultura ibèrica, el sacrifici d’animals i el seu enterrament sota el sòl de les cases formava part d’un ritu de fundació, com a acte propiciatori en el moment de construcció de l’edifici.
El molí
Una obertura en el mur que tanca el poblat dóna accés a un recinte que va funcionar com a molí i que presenta una curiosa planta triangular.
En el seu interior destaca un banc de pedra adossat a una de les seues parets i, en el centre de l’habitació, es conserva la base d’un molí rotatori, els queixals del qual es van trobar secundades contra una de les parets. El paviment estava especialment cura al voltant del molí, format per un sediment ben compactat amb pedres.
En aquest espai es van excavar tres fosses on es van documentar quatre enterraments infantils.
Les inhumacions
En el recinte del molí, en la base d’un dels seus mur, es van localitzar tres fosses amb quatre inhumacions infantils i en una de les cases es van documentar altres quatre enterraments de perinatals i un d’un fetus associat a un d’ells.
Es tracta d’inhumacions fetes en fosses excavades sota el sòl de l’habitació i pegades als murs. Les fosses van ser excavades al mateix temps que es construïa la casa perquè el sediment de farciment no es diferencia del que forma l’estrat d’anivellament del sòl. Una de les elles es va efectuar amb posterioritat a les anteriors ja que es va alterar el paviment de l’habitació per a excavar la fossa.
L’estudi antropològic de les restes humanes ha permés determinar l’edat en què van morir i que se situaria, en els casos estudiats, entre un i tres mesos de vida. Cal destacar que els ossos del fetus, mort a una edat de gestació de quatre mesos, ho situen com el més xicotet trobat fins al moment en jaciments de l’Edat del Ferro en el Mediterrani Occidental.
En l’època ibèrica als individus infantils se’ls enterrava dins de l’àmbit domèstic, inhumats i no incinerats com als adults. Els xiquets tan xicotets no rebien la mateixa consideració que els adults quan morien i no se’ls dispensava el mateix ritual que a aquests, ni li’ls sol acompanyar en l’enterrament de cap objecte personal.
Material arqueològic
Entre el material que ha proporcionat el jaciment predomina la ceràmica a torn ibèrica sense decorar i la de cuina més tosca que l’anterior i de pastes més fosques. Els fragments decorats són més escassos i presenten decoració geomètrica. Les formes més corrents corresponen a àmfores i grans recipients i en menor proporció Kalathos1, plats i bols.
Entre la ceràmica d’importació destaca la que procedeix del comerç púnic i greco-itàlic representada per fragments d’àmfores romanes i àmfores púniques, ceràmica grisa ampuritana i ceràmica de vernís negre. Els fragments que pertanyen a aquest grup són molt reduïts però significatius perquè ajuden a precisar les relacions comercials que durien a terme els habitants del poblat i permet concretar el perfil cronològic del jaciment.
Les activitats artesanals estan representades per la presència de molins de pedra i objectes destinats a les activitats tèxtils, com fusayolas i pesos de teler (pondus2).
Activitat econòmica
Les anàlisis de les restes vegetals han permés conéixer les principals activitats econòmiques dels seus pobladors. Destaca l’agricultura, els cultius principals eren el blat i l’ordi, que podien ser consumits com a farina, ser panificables o cuinats. També es documenten restes de vinya consumida com a fruita fresca o seca. Raïm i ordi podien consumir-se també com a begudes alcohòliques.
La ramaderia queda reflectida per la presència de les espècies domèstiques com la cabra, l’ovella i el porc.
De l’aprofitament dels recursos silvestre dels voltants obtenien fusta per a la construcció, l’elaboració d’eines, combustible, etc. Les anàlisis de carbons han permés determinar les espècies arbòries que envoltaven el poblat. Destaquen el pi blanc (pinus halepensis), pinastre (pinus pinaster), pi roig (pinus sylvestris), la carrasca (quercus perennifoli) i l’arboç (arbustus unedo).
La caça seria una altra forma de l’aprofitament dels recursos ja que s’ha constatat la presència de cérvols i cabres salvatges.
1 Kalathos: forma de ceràmica ibèrica amb forma de cistell cilíndric.
2 Pondus: pes de teler romana.
Més informació
Tipo de negoci: Espai Cultural
Freelance: No
Informació de contacte
Especialitats
Similar
Sara Bellés
Benlloc Professional
ART 3 EN 1
Alzira Associació Cultural
Dionisia Films
Vila-real Empresa
Felip Kervarec
Les Coves de Vinromà Professional