Los Cabañiles

Home
/
Los Cabañiles

Los Cabañiles

.
Vista general
.

Los Cabañiles

Zucaina País Valencià / Comunitat Valenciana Espai Cultural

Sobre

Complex monumental amb una arquitectura funerària singular
En el terme de Zucaina, un xicotet municipi de l’Alt Millars, es localitza un complex tumular1de gran importància, Los Cabañiles, àrea destacable per la seua concentració d’activitats relacionades amb l’àmbit funerari. Està situat en una zona condicionada per l’entramat fluvial, delimitada hidrogràficament pel barranc de Santa Ana, que en el seu curs alt es denomina barranc del Carro, i a la dreta per l’eix més visible del riu Villahermosa. Bona part del poblament protohistòric documentat fins hui s’associa a aquests eixos fluvials.
En aquest context geogràfic apareixen dos assentaments molt rellevants per les informacions que van aportar quant a les pràctiques rituals i les seues vinculacions amb cultes religiosos ibèrics: Els Cabañiles i L’Escudella.
Els treballs tenen un llarg recorregut perquè les primeres excavacions van començar en 1969. Es va començar amb la prospecció de dues àrees determinades. La primera d’elles va resultar ser un jaciment en pla, conegut com L’Escudella, on van aparéixer 22 enterraments infantils en urna, i la segona, més elevada, es trobava en la partida denominada Els Cabañiles, on es van trobar sis inhumaciones2 en urna dins d’una habitació.

La peculiaritat d’aquest ritual infantil és que afecta solament nounats i menors de mig any d’edat. Entre tots dos jaciments hi ha una estreta connexió, no sols en l’aspecte espacial -es troben a 500 metres de distància en línia recta-, sinó en un sentit més ampli que involucra també els coneixements sobre la cultura i la pràctica funeràries d’aquesta època. A més, es relacionen per l’escassetat de material ceràmic, quasi sempre associable a contextos del segle VI a.n.e. Els Cabañiles ha sigut excavat sistemàticament des de l’any 2009 gràcies a la qual cosa s’han pogut delimitar quatre àrees diferenciades, amb restes d’estructures d’habitatges i una necròpoli.

Ampliar imatge
Una sala de gran valor arqueològic
En la zona 1, descoberta ja en els anys 70, va eixir a la llum un edifici de planta rectangular que aconseguia una superfície de 32 metres quadrats. Alineades a nivell del basament de fonamentació del sòcol de la paret meridional de la sala es van trobar quatre urnes, recolzades directament sobre el pis de roca, que contenien cinc individus inhumats d’edat infantil, enterrats sense aixovar d’acompanyament. En canvi, en el mur septentrional es va localitzar una sola urna, amb un pobre aixovar consistent en una vulva d’un xicotet mol·lusc. Al costat d’aquest es va descobrir un altre recinte contigu de 40 metres quadrats en el qual no es va trobar cap enterrament. Però ací el registre material va ser més abundant, amb nombrosos fragments de ceràmica feta a mà i a torn, restes d’un braçalet decorat, eines com percutores i afiladores. La tipologia i les característiques de l’assentament ens portarien a considerar-lo un xicotet nucli poblacional, potser relacionat amb magatzems.
El jaciment dels Cabañiles, a Zucaina, que va ser ocupat des de finals del segle VII i al llarg del VI abans de la nostra era, presenta una àrea d’habitacions i una altra d’enterraments en túmuls

Sis estades separades entre si
Durant les excavacions dels anys 2000 i 2001, en la part aquest del primer recinte (edifici C) es va poder delimitar un altre conjunt de sis estades separades entre elles per parets mitgeres, amb un desenvolupament longitudinal. Probablement, cada espai tenia una funcionalitat diferent, encara que no tots han donat materials que puguen confirmar la seua utilització. Però sabem, per exemple, que hi ha una habitació relacionada amb activitat metal·lúrgica, donada la presència d’un motle de fosa i cendra en el registre arqueològic; una altra se suposa que era un vestíbul d’accés (C6) a la part principal del complex (obertura C3) on es van trobar restes de llar i una urna amb tres inhumacions infantils.

Quan es van tornar a reprendre els treballs de recerca en 2007, es va identificar un altre edifici amb quatre habitacions paral·leles que tenien pràcticament les mateixes mesures. En elles es va trobar ceràmica per al transport i emmagatzematge de líquids i menjar. Aquesta construcció es va associar al segle VI a.n.e. No obstant això, en les campanyes següents, des de 2009 fins a 2012, es va documentar un extraordinari conjunt tumular (zona 3) compost per 24 estructures, on es van documentar 28 depòsits funeraris diferents amb els seus aixovars corresponents. Les estructures s’adossen les unes a les altres i es diferencien per la tipologia constructiva emprada.

Els arqueòlegs han trobat en la zona d’habitacions nounats inhumats depositats en urnes, en comptes d’estar simplement enterrats sota el paviment com serà habitual al llarg del període ibèric

A partir de la més antiga, que presenta planta circular, es desenvolupen túmuls en forma d’arc que recolzen en una o dues estructures creant una cambra interna per a depositar l’individu i, finalment, la més recent, caracteritzada per la creació de parets semicirculars de maçoneria que aprofiten dos túmuls per a secundar-se i formar un espai buit on guardar les restes funeràries i tapar-los amb una llosa. El grup d’investigació va decidir excavar-les tenint en compte aquest desenvolupament estructural i, per descomptat, cronològic, documentant de tal manera les diferents fases, que abasten un arc temporal que inclou els finals dels segles VII i VI a.n.e. El material trobat contribueix a validar aquesta hipòtesi, atés que els depòsits funeraris més antics es caracteritzen per urnes fetes a mà i un pobre aixovar, sempre de bronze. Encara que cal dir que en aquesta mateixa fase es pot trobar també exemple d’urna feta a torn d’origen fenici.
Peces de ferro
En un moment de creixement de la necròpoli es genera un canvi estructural i ritual caracteritzat per urnes fetes a torn de producció ibèrica. En l’etapa final de l’assentament, les construccions més complexes i els aixovars presentaran peces en ferro, com per exemple armes o objectes de caràcter militar.
La zona 2, més aviat definida com un espai de trànsit entre les estades i el complex tumular, encara no ha sigut excavada. Finalment, la zona 4 correspon al punt d’accés al conjunt funerari per l’antic camí documentat que el posa en comunicació amb la foia de Zucaina i el jaciment de l’Escudella.
L’estudi de l’assentament, amb els seus edificis i necròpolis, ha suscitat el plantejament de moltes qüestions sobre el desenvolupament social, cultural i els hàbits religiosos dels habitants d’aquest lloc.

Depòsit funerari, urna. Got ceràmic./ Font: SIAP / Memòria final, Els Cabañiles -2013

A partir de les informacions adquirides es pot arribar a distingir clarament una diferència per grups d’edat en el ritual funerari. De fet, els nounats, fetus o lactants, s’enterraven en urna en un espai determinat mentre que les sepultures de joves o adults eren col·locades en l’àrea tumular. Segons el que s’ha arribat a analitzar fins al moment, en Els Cabañiles s’han documentat tres formes diferents de sepultures: inhumació en urnes de nounats; cremación3 d’individus adults i infantils en els túmuls i la inhumació en cambra d’un únic individu jove de sexe femení.
Anàlisi dels depòsits sepulcrals
Com ja hem comentat, el conjunt ha oferit 24 túmuls, dels quals només 12 han sigut analitzats, estudi a partir del qual s’ha identificat a 21 individus sotmesos a cremació, als quals s’afig un adult que havia sigut inhumat. Els resultats obtinguts demostren que es tractava, en la seua majoria, d’adults amb una mitjana d’edat de 40 anys, encara que hi ha també un lactant, un xiquet i un adolescent.

Objectes de bronze de la indumentària personal, com a fermalls, són els objectes de l’aixovar trobats en les excavacions, que van començar en 1969

1Tumular: En forma de túmul o conjunt de pedra col·locat de forma circular o allargada, disposada sobre una sepultura perquè el cos quede cobert i protegit
2 Inhumació: enterrament amb el cos sense alterar, que es depositava en un forat en el sòl i es cobria.
3 Cremació: reducció del cadàver a cendres.