Ni Per favor Ni Ostias

Home
/
Ni Per favor Ni Ostias

.
Vista general
.

Ni Per favor Ni Ostias

Borriana País Valencià / Comunitat Valenciana Professional

Sobre

Ni Per favor Ni Ostias (també abreujat NPFNO) es va formar a Borriana, l’any 1992 amb Jorge a la veu i a la guitarra; Josep al baix i David a la bateria. Al novembre de 1995 van gravar la seua primera maqueta en format casset, titulada “Marijuana”. Amb aquest primer treball, van començar les actuacions en directe per tota Espanya.
Uns mesos després, Bufó passaria a formar part del grup fent-se càrrec de la percussió, i donant un toc característic a les cançons de la banda. Tres anys després del llançament de la maqueta, la banda grava en 1998 el seu segon treball de la mà de Discos Suïcides: “Ni pa kaldo…” en format CD/casset, i compost per 14 cançons. Aquest disc va tindre molt bona acceptació per part del públic.
A la fi de l’any 2001 trauen, també amb la discogràfica Discos Suïcides, el seu tercer treball: “El dimoni ke portem dins”. Aquest disc posseeix un caràcter més agressiu i fort que l’anterior. El nombre total de cançons d’aquest disc són 17 (inclou una inèdita de l’any 1998 com a prima track). L’àlbum va ser la consagració del grup en el panorama punk rock nacional.
Després d’uns anys de descans, el grup torna als escenaris en 2006 i grava a l’octubre d’aqueix any el seu quart treball: El disc en directe titulat “Direkto a la graella”. Aquest àlbum va ser gravat en viu a la sala de rock Salatal, situada a Vila-real, Castelló. Moltes cançons del disc en directe pertanyen als dos CDs anteriors; i alguna a la maqueta debut. També interpreten la cançó “Ells diuen merda”, tema que la banda va versionar en tribut a la Polla Rècords. Per a l’enregistrament del CD, entra en la banda el baixista Nano, en substitució de Josep. En aquells dies, Nano formava part de l’Últim Ke Zierre, on tocava la bateria.

Cal destacar que després de la publicació d’aquest disc, Bufó (percussió) abandonaria temporalment la banda.
Dos anys després de l’enregistrament del disc en directe, Ni Per favor Ni Ostias torna als estudis en 2008 per a gravar “13”,un àlbum molt més madur i treballat que els anteriors, però sense oblidar la crítica social que els ha caracteritzat sempre. El disc va ser publicat al maig de 2008 a través del segell Sant Greal Rècords.
En 2010, dos anys més tard, NPFNO llança el seu sisé treball, “Bastards units”, fent una clara referència i alhora una crítica als Estats Units. En aquest disc, el grup mescla en algunes cançons estils com el ska o el reggae amb el punk rock característic de la banda.
Poc després de la publicació de l’àlbum, Bufó (percussió) torna al grup de nou. Els discos “13” i “Bastards units” han sigut gravats sense la presència d’aquest. En l’actualitat Juanlu passa a ser el nou baixista del grup.

Discografia:
Marijuana (Maqueta) – 1995. Inspector Kalleja Rècords.
Ni pa kaldo… – 1998. Discos Suïcides.
El dimoni ke portem dins – 2001. Discos Suïcides.
Direkto a la graella – 2006. GOR Discos.
13 – 2008. Sant Greal Rècords.
Bastards units – 2010. Produccions Salatal.
Membres:
Jorge (veu i guitarra)
Juanlu (baix)
David (bateria)
Bufó (percussió)